La lluita contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, en joc
Parlem amb organitzacions i activistes contra la MGF sobre el perill que suposaria que el parlament gambià legalitzés aquesta pràctica.
A Gàmbia, la Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica molt extensa tot i que és il·legal des del 2015. Aquest procediment, que altera o lesiona els òrgans genitals femenins, l’han patit al voltant de 200 milions de dones i nenes al món, d’acord amb el Fons de Poblacions de les Nacions Unides (FPNU).
Es calcula que 3 de cada 4 dones gambianes han estat mutilades. El 75% de les noies d'entre 15 i 19 anys se’ls ha practicat la MGF. Però des que es va il·legalitzar aquesta pràctica al país, la xifra ha baixat fins a un 51% en menors de 14 anys.
Al març, el legislador Almameh Gibba va presentar un projecte de llei per derogar la prohibició de la MGF al país, argumentant que viola el dret a practicar la cultura i religió tradicional de la ciutadania gambiana. El projecte de llei ha dividit l'opinió pública.
Les organitzacions i activistes contra la MGF assenyalen els efectes físics i psicològics nocius de la pràctica sobre les nenes i les dones, i afirmen que l'aixecament de la prohibició seria un gran pas enrere en la seva erradicació, i que podria estendre’s a altres països.
Un tema complex, sensible i polititzat
Adriana Kaplan, fundadora de Wassu Gambia Kafo, va viure tot el procés parlamentari que va permetre prohibir la MGF fa gairebé 10 anys. L’organització, que rep el suport del Fons Català, vetlla des de 1999 per la prevenció de la MGF a Gàmbia.
“Nosaltres vam aportar l’evidència científica que va permetre que sortís la llei de desembre de 2015”, explica Kaplan. Els dos estudis clínics fets a Gàmbia van ser la força perquè no hi hagués discussió sobre els perjudicis de la MGF en la salut i benestar de dones i nenes, ja que fins aleshores només hi havia casos d’estudi a Sudan i a Egipte.
Segons l’experta, van estar molt contents quan es va aprovar la llei per il·legalitzar la MFG, però explica que ha sigut molt difícil d’implementar i fer-la complir. “És molt difícil reportar a la teva mare, a la teva germana, o a la teva veïna. Ningú vol ser discriminat o assenyalat com a traïdor a la tradició”.
Al setembre de 2023, per primera vegada a Gàmbia es va sentenciar a tres dones amb aquesta llei: una dona per circumcidar, i dues mares que van portar a vuit nenes, que tenien entre 4 mesos i 1 any. Se’ls va imposar una multa de 15.000 dalasis (uns 220€) o un any de presó.
La fundadora de Wassu Gambia Kafo explica que Abdoulie Fatty, un imam “molt conegut i radical”, va pagar la fiança i va fer una crida a derogar la llei, al·legant que no es pot acusar a la família o a la comunitat per fer el què diu la tradició i mana la religió.
Isatou Touray, una de les primeres activistes contra la MGF a Gàmbia, i vicepresidenta del país fins al març de 2022, va demanar públicament l’arrest de l’imam. Això, segons Kaplan, va ser l’espurna que va encendre un moviment de suport al líder religiós per tot el país, on el 95% de població és musulmana.
Un altre problema és la ingerència. Segons l’imam, la llei que “criminalitza” la MGF segueix dictàmens d’Occident, on no s’entén ni l’Islam ni la tradició. “Aquest moviment antioccidental condiciona les ajudes respecte als drets humans”, afirma Adriana Kaplan.
Bisharo Ali Hussein, mediadora i defensora dels drets humans kenyana d’origen somali, creu que aquesta actitud ha de canviar: “no podem continuar culpant a Occident de tot. El colonialisme va passar i no l’oblidem, però això és una pràctica cultural africana nociva”.
Per a ella, que és supervivent d’aquesta pràctica, no només vulnera els drets de les dones, sinó que és una trava al desenvolupament a molts nivells: “el 52% de la població al món són dones. Si les poses en perill, com pots aconseguir prosperitat social, econòmica i política?”.
“És una qüestió de canvi d’actitud. Estimem i valorem la cultura, però la MGF no és bona i l’hauríem d’eliminar. No és útil per a les nenes, els pares o la comunitat, ni la nació”, Bisharo Ali Hussein.
Front comú per ajudar a desestimar la llei
El 18 de març, l’Assemblea Nacional de Gàmbia va cedir la decisió sobre la proposta de llei a una comissió especial. Amb la fi del Ramadà, la comissió ha d’iniciar una ronda de consultes amb les diferents comunitats per concloure què vol la gent. Això desencoratja a les entitats, ja que si només es pregunta a gent d’avançada edat, majoritàriament a favor de mantenir tradició, això pot impulsar l’aprovació d’aquesta llei i retrocedir en la lluita contra la MGF.
“Estem disposats a comparèixer davant de la Comissió i presentar totes les evidències”, Wassu Gambia Kafo
Kaplan narra com s’està fent equip amb altres ONG i institucions diplomàtiques per reforçar la veu contra la proposta. “Des de Wassu Gambia Kafo estem movent cel i terra per fer arribar a tots els diputats i als imams el manual per a professionals de salut sobre el tema, i estem oberts a poder comparèixer davant de la comissió i presentar totes les evidències”, ha dit.
Per a la directora de Wassu Gambia Kafo, però, la llei no canviarà la realitat: “s’ha baixat el marge d’edat que es mutila, se’ls hi està fent a bebès. És molt complex”. Un dels principals esforços de l’organització és formar a professionals de la sanitat locals i conscienciar a la població sobre els problemes d’aquesta pràctica perquè puguin actuar com a agents de canvi, unes accions que compten amb el suport del municipalisme català des de fa anys.
Un pas enrere en la lluita contra la MGF arreu
L’activista Bisharo Ali Hussein, que resideix a Kenya, ha advertit que si Gàmbia legalitza la MGF això es podria estendre a altres països com Kenya, on aquesta pràctica també és il·legal des del 2011.
Per a ella, tornar a legalitzar aquesta pràctica és també un retrocés de 30 anys enrere en la lluita i advocacia pels drets de les dones i els drets humans: “En el moment en què es legalitzi [la MGF], significa que altres projectes de llei per protegir les dones, com ara els delictes sexuals, la violència de gènere, o la protecció de la infància aniran enrere”.
Això també perilla als llocs on la diàspora ha portat aquesta pràctica. A Catalunya, la MGF és il·legal i existeix un pla de prevenció. Des de Wassu Gambia Kafo, formen a professionals d’atenció primària, treball social i educació a Catalunya per treballar amb nenes potencialment en risc i atendre les conseqüències de les dones que han patit una mutilació.
Per a l’experta, aquest treball també es podria veure afectat amb el canvi legislatiu. “Nosaltres sabem que quan hi ha hagut un treball de prevenció les nenes que han viatjat han tornat intactes, perquè se sap que a Espanya està prohibit i a Gàmbia també, hi ha una llei on aferrar-se”, ha advertit.
La situació actual en aquest país d’Àfrica occidental, doncs, pot tenir conseqüències per erradicar la MGF a escala global. Un esforç que no es pot desaccelerar, segons el FPNU, que estima que unes 68 milions de nenes s’enfrontaran a la mutilació genital femenina el 2030.
Projectes del Fons Català amb Wassu Gambia Kafo: