General

Inaugurada la gira de primavera de “Ciutats Defensores dels Drets Humans” 2024

Fins el 17 d'abril, sis persones defensores dels drets humans es desplaçaran per trenta municipis catalans per explicar la seva tasca i donar visibilitat a les seves lluites.

09 abril 2024

L’objectiu de la gira de primavera “Ciutats Defensores dels Drets Humans” és donar a conèixer la tasca que desenvolupen als seus països d’origen, i conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la promoció i la defensa dels drets humans, i el suport internacional de lluites d’arreu.

Fins al 17 d'abril, les activistes estan participant en activitats de sensibilització i tallers a les escoles, i assistint a reunions institucionals d’incidència política i trobades amb entitats locals, a més d'oferir xerrades obertes a la ciutadania.

Aquest projecte està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR)  i la participació d’ajuntaments, entitats i institucions catalanes.

Caldes de Montbui acull l'acte d’inauguració

Aquest dilluns es va celebrar l’acte inaugural de la gira de primavera del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, a la Sala Noble de l’Espai Can Rius, a Caldes de Montbui.

A l'acte, hi va participar Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que va parlar de l’estat actual dels drets humans, subratllant la recessió a escala global, un descens que es fa palès si mirem cap a Gaza i, més generalment, a l’auge del populisme.  

Isidre Pineda, vicepresident del Fons Català i alcalde del municipi, va assenyalar el paper del municipalisme per abstenir-se de dinàmiques i forces geopolítiques globals i optar per una política pròpia, “amb criteri propi” i a favor dels drets humans. Núria Carné, primera tinenta d’alcaldia i regidora de Cooperació al Desenvolupament, va exercir com a moderadora de l'acte.

També va intervenir Dilara Ekmen, codirectora de CCAR, va reiterar que el projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans demostra que no només és possible, sinó que és avantatjós i exitós el treball conjunt entre institucions i entitats, un treball que suma esforços per avançar en matèria de polítiques públiques.  

Finalment, Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, va agrair els i les defensores per la seva participació en aquesta gira, matisant que la lluita pels drets humans no té lloc només en zones de conflicte, sinó que també aborda altres àmbits que no hem de deixar de banda, com ara la violència de gènere o les vulneracions al medi ambient. 

A continuació, es van presentar les defensores convidades a l'edició XIV de Ciutats Defensores dels Drets Humans: 

Iris Gur, activista israeliana, va fer una crida a unir-se a les lluites pels drets humans, defensant la pau i la humanitat. També va denunciar el comerç d’armament amb Israel, armes que provenen de països occidentals i que estan contribuint a la massacre a Gaza.  

El raper Yslem, hijo del desierto va destacar “els problemes invisibles que violen tots els drets humans” al Sàhara Occidental, i va fer una crida per trencar amb el bloqueig informatiu que no permet conèixer aquestes vulneracions.  

La defensora afganesa, Karima Shujazada, va narrar la seva història, centrant-se en l’arribada dels Talibans al poder i del perill al qual va haver d’enfrontar-se després d’haver participat en unes revoltes. També va explicar com va arribar a Espanya, després d’un llarg recorregut migratori.  

L’activista pels drets indígenes Sara López va denunciar el greu impacte social del mal anomenat Tren Maia, un “megaprojecte de la mort” que està provocant devastació, falta d’aigua i criminalització dels i les qui defensen el medi ambient. També va subratllar que, darrere d’aquestes vulneracions, hi ha empreses europees que “estan donant recursos per a danyar-nos, treure’ns el que ens pertany”. 

Finalment, la feminista keniana Bisharo Ali Hussein va centrar el seu discurs en la mutilació genital femenina, “una pràctica barbàrica” que avui afecta 230 milions de nenes a tot arreu. La defensora va advertir que no es tracta d’un “ritu de passatge” o d’una pràctica religiosa, com alguns reclamen, sinó d’una pràctica amb l’únic objectiu de controlar el cos i la sexualitat de les dones.  

L’acte es va tancar amb una última intervenció musical interpretada per Berta Mayol i Martina Ortiz.