El cinema africà arriba a les pantalles de Barcelona, a la Sala Zumzeig, el proper 10 de novembre a les 19h amb l’estrena inèdita de la pel·lícula “All the colours of the world are between black & white” en el marc de la segona edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Aquesta sessió serà la primera del FICAC a la capital i comptarà amb la participació institucional de les entitats i administracions impulsores. També es farà un debat posterior, i a partir de les 21h, al Bistrot, una selecció de músiques africanes contemporànies a càrrec de la DJ Sarah Ardite amenitzaran la nit. 

El FICAC és un projecte pioner a Catalunya que va néixer l’any 2022 amb la clara vocació de convertir-se en una cita clau per al canvi en l’imaginari sobre el continent africà a través del seu cinema. El FICAC té com a objectiu convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que, a través del cinema, faci florir el vell mantra que emfatitza que la cultura serveix per modelar la consciència. Per fer això, més enllà de proposar un catàleg seleccionat amb molta cura, també connecta i l’articula tant amb el teixit cultural, educatiu i social dels municipis, com amb la ciutadania d’origen africà a Catalunya. 

El festival també passa per diversos instituts i centres educatius dels municipis a través de sessions ordinàries però exclusives per als grups dels centres escolars, acompanyades d’un espai de debat i reflexió dinamitzat per l’entitat Cinemàfriques. Compta, a més, amb un catàleg d’activitats paral·leles amb l’objectiu d’apropar, d’una manera pràctica i didàctica, les diverses realitats socio-històriques del continent africà a través del seu cinema; i mostrar la creativitat i l’art africà com a eines de transformació social. 

El festival és itinerant i, fins ara, ha passat per municipis com Tarragona, Olot, Maià de Montcalm, Cambrils, Valls, Salt, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels o Vilafranca del Penedès. Durant els propers mesos i fins desembre el FICAC passarà, a banda de Barcelona, també per Torroella de Montgrí, La Bisbal de l’Empordà, Torelló, Montcada i Reixac, Vilanova i Geltrú, Castellbisbal i Banyoles. 

L’edició 2023 compta amb la incorporació de vuit noves produccions entre documentals, ficcions i curtmetratges. 

Migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental

Les pel·lícules que es presenten al FICAC estan categoritzades en quatre eixos temàtics: migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental. L’objectiu és donar al públic diferents perspectives de la cinematografia africana i posar sobre la taula les noves mirades i narratives d’aquest cinema, fet també des de la diàspora africana. El primer eix, migracions, encara el repte de representar la migració de manera positiva, i busca, amb les pel·lícules seleccionades, fer visible les múltiples cares de la migració, i posar l’èmfasi en les causes a través de la veu dels seus protagonistes. Ho aconsegueix a través de pel·lícules com el curt Bablinga (2019), que mostra el retorn a Burkina Faso d’en Moktar des de França, o el film de ficció Farewell Amor (2020), sobre el retrobament d’un home angoleny amb la seva dona i la seva filla després de 17 anys sense veure’s. 

El segon eix convida a revisar el passat i a endinsar-se en les memòries colonials i postcolonials per entendre la realitat africana actual. Les pel·lícules seleccionades revelen l’impacte del sistema colonial espanyol en la història de Guinea Equatorial, amb documentals com la història de l’artista Manoliño Nguema (2019), originari de Guinea Equatorial i format a un poble de Galícia, que mostra els llaços culturals poc coneguts que uneixen Guinea Equatorial i l’Estat espanyol. Però també es podrà gaudir del treball L'escriptor d'un país sense llibreries (2019), del periodista català Marc Serena. En aquesta obra l’audiència viatjarà al país africà acompanyat de l’escriptor més traduït del país, Juan Tomás Ávila Laurel, que des del 2011 viu refugiat a Sant Cugat del Vallès. Els seus llibres ens introdueixen a un racó d’Àfrica on es troben algunes de les víctimes més invisibles del franquisme i que, encara ara, pateix les conseqüències de dos segles de dominació colonial. Les sessions d’aquesta pel·lícula comptaran, a més, amb la participació del seu protagonista o del director del film.

El tercer eix aborda les mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere i reflexiona sobre les tensions entre tradició i modernitat, i els rols de gènere. En aquestes sessions es projectaran pel·lícules com Masquerade (2021), que mostra el retorn de Salewa de Londres a Nigèria pel funeral de la seva mare, o Lingui. Lazos sagrados (2021), que aborda la temàtica de l’avortament i les cures.  

Finalment, el quart eix sobre emergència ambiental qüestiona el nostre model de consum i convida a actuar per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Dins d’aquest àmbit temàtic es projectaran curts com Daali-O (2020), un film d’animació que reflexiona sobre la presència de plàstics als rius a través d’un pescador del riu Senegal; Machini (2019), que enfoca en el poder de les màquines i l’impacte de les extractives i Pumzi (2009), que ens situa en un món apocalíptic sense aigua.