L'huracà Mitch va arrasar Centreamèrica l'octubre de 1998. Es considera el segon huracà més mortífer des que es tenen registres, va deixar 18.383 morts, 8.000 desapareguts i altres milers de persones desplaçades i amb grans necessitats d'ajuda humanitària, la majoria de les quals pertanyien a grups empobrits. La cartografia del desastre va coincidir amb la de les poblacions més pobres, tal com segueix passant avui en dia: més pobresa implica més vulnerabilitat i més possibilitats de convertir-se en víctimes. És a dir, les afectacions d'un desastre natural no depenen únicament de la força del desastre en si, sinó que també entren en joc vulnerabilitats com la fam, l'estat de salut de la població, la dificultat d'accés als serveis sanitaris i a l'educació, el grau de governabilitat al país...

La força d'aquest huracà i la seva trajectòria va agafar a tothom per sorpresa. En tan sols quatre dies es va posicionar front les costes de Centreamèrica, posant en el seu punt de mira Hondures, El Salvador i Costa Rica, i posteriorment Nicaragua. Prop del 70% de les infrastructures d'aquests països van quedar malmeses, i milers de vivedes van quedar totalment destrossades. 

Què va fer el municipalisme català?

Davant d'aquesta emergència, i responent a les demandes dels múltiples municipis catalans agermanats amb Nicaragua, el Fons Català va obrir una campanya d'emergència que va rebre un ampli suport tant d'institucions i administracions com per part de la ciutadania. La campanya va reunir 1 milió d'euros i va prioritzar el treball amb les contraparts locals, i les accions que es van dur a terme es van coordinar amb alcaldies i/o organitzacions socials. 

L'objectiu del Fons Català va ser, inicialment, atendre les necessitats de la població damnificada de Nicaragua a través de l'oficina del Fons a Managua, però més tard la campanya es va extendre també a Hondures, Guatemala i El Salvador. 

La campanya va donar suport als municipis afectats per l'huracà Mitch en dues fases consecuitives: La primera (novembre 1998 - febrer 1999) amb 47 projectes centrats en l'ajuda immediata, el suport urgent i la rehabilitació d'infraestructures i del subministrament d'aigua, i la segona (març 1999 - desembre 2000) amb 15 projectes centrats en processos de reconstrucció iniciats pels governs municipals.