CAMPANYA D´EMERGÈNCIA. RESPOSTA ALS EFECTES DEL TERRATRÈMOL A L´EQUADOR: FASE DE RECONSTRUCCIÓ
Número: 2938
El passat dissabte 16 d'abril de 2016 a la tarda, un terratrèmol de magnitud 7,8 graus a l'escala de Richter va sacsejar l'Equador. El sisme, el pitjor que s'ha produït a l'Equador en els darrers 30 anys, va tenir l'epicentre a l'oceà Pacífic, a 28 km de la costa equatoriana i a 173 km de la capital, Quito. Des de llavors s'han sentit gairebé 200 rèpliques, algunes d'una intensitat de fins a 6,1 graus, que es podrien anar repetint els propers dies. El terratrèmol també va provocar una alerta de tsunami a països veïns com Colòmbia, el Perú i Xile,que va poder ser desactivada poc després. Almenys 272 persones han mort i més de 2.500 han resultat ferides, però les autoritats han declarat que n'hi haurà moltes mes perquè els equips de rescat encara no han aconseguit arribar a les zones més afectades. Les localitats de Manta, Portoviejo i Pedernales (zona nord de la província de Manabí) es troben entre les més afectades. Manta és el segon port marítim del país i una ciutat en creixement amb edificis arran de platja; Portoviejo és una ciutat de costa interna que es dedica sobretot al comerç i a la reparació de vehicles i motocicletes, amb cases de poc més de dues o tres plantes. Pedernales, la més afectada, és una ciutat turística, amb hotels de platja, però també amb edificis poc alts. El Govern, però, ha decretat l'estat d'excepció a tot el país.Com que avui els ciutadans equatorians són també ciutadans de casa nostra creiem que la cooperació municipalista té una responsabilitat d'acompanyar els processos de reconstrucció postemergència en el seu país d'origen. Sens dubte, aquesta catàstrofe ha posat a prova la capacitat de prevenció, planificació i resposta de les autoritats i organismes responsables i aquesta dura experiència serà de gran ajuda per avançar en polítiques i programes que, en el futur, minimitzin encara més els danys i les pèrdues humanes.El que queda en evidència, com sempre, és que el món local, passada la catàstrofe, és qui ha de liderar la reconstrucció del territori afectat, no només les infraestructures, sinó també el teixit social.Pel que fa al patró de resposta des del món local i la implementació d'una estratègia adequada i coherent amb el nostre mandat, hi ha un seguit d'elements clau que cal considerar: transparència de la gestió, coordinació i concertació amb els actors i descentralització de les decisions, actuacions, responsabilitats i mitjans.Partint del mandat municipalista del Fons Català, la identificació i implementació de la resposta de reconstrucció ha de ser en clau local. Això implica fer èmfasi en la participació dels municipis i les entitats equatorianes, així com en els mitjans locals per fer front a la postemergència sense deslegitimar els actors locals. En aquest marc el Fons Català està identificant una resposta a la crisi humanitària de l'Equador orientada a la mitigació de riscos i la gestió del territori, en clau de reconstrucció i prevenció de riscos i desastres. Aquestes accions necessiten, entre d'altres, treballar per a l'apropiació del risc per part de la ciutadania i la promoció d'una norma de gestió del territori i de la seva implementació. Totes dues accions són competències municipals i situen els governs locals com actors actius del procés de reconstrucció del territori que governen.En aquest sentit, es prioritza el treball amb els actors locals que són els vertaders actors en l'impuls del seu propi desenvolupament i que les accions es duguin a terme en coordinació directa amb els governs locals i la societat civil organitzada presents als territoris afectats.L'objectiu és poder garantir al màxim que els recursos arribin oportunament als territoris afectats i amb visió de procés. En aquest sentit la coordinació amb els actors locals ha de ser directa i les propostes d'ajuda s'han de generar a partir de les necessitats de la població damnificada. Així, el Fons Català fa una crida als ajuntaments i institucions supramunicipals a sumar-s