RESPOSTA ALS EFECTES DE L'HURACÀ IRMA AL SEU PAS PEL CARIB: FASE DE RECONSTRUCCIÓ

L’huracà Irma, un dels més potents i grans que s’han format a l’oceà Atlàntic amb una categoria màxima de 5 i vents de fins a 295 km/h, va tocar terra a Barbuda el 4 de setembre, va avançar amb força devastadora pel Carib i va arrasar les Antilles, Puerto Rico, República Dominicana i Haití, Cuba i Florida. Segons France Presse l’huracà ha deixat un balanç d’almenys 40 morts, centenars de ferits i quantiosos i dramàtics danys materials.

Les principals dades en relació a les afectacions que han sofert els països amb els quals el Fons Català treballa són:

A CUBA, el Govern ha confirmat un total de 10 persones mortes a causa de l’huracà. Els danys materials són quantiosos i significatius. El pas de l’huracà ha afectat pràcticament tota l’illa, especialment L’Havana, Villa Clara, Camagüey i Ciego de Ávila. L’Havana ha patit onades d’11 metres i inundacions per entrades del mar, que han afectat la infraestructura elèctrica, 400 escoles, hospitals, infraestructures productives i habitatges. 15.000 persones dels municipis propers al Malecón de l’Habana han estat desplaçades. Segons OCHA, els danys en l’agricultura són extremadament greus, s’han destruït collites i unitats productives. A la província d’Holguín els municipis més afectats són Antilla, Banes, Gibara i Rafael Freyre. L’impacte de l’huracà sobre l’economia cubana és dramàtic. Segons Reuters el cost de la reconstrucció i les possibles pèrdues en sectors com el turisme i l’agricultura, són un cop molt fort per a Cuba, que ha de respondre a creditors i proveïdors. La Defensa Civil de Cuba, integrada per veïnes i veïns i cossos de seguretat, s’ha encarregat de la gestió de la crisi, tot evacuant de les zones de risc un total de 2 milions de persones sota el principi de salvar el màxim de vides. Les Brigades de Recuperació estan actuant a tot el territori afectat.

HAITÍ rep l’huracà Irma immers en un procés complex de recuperació després del pas de l’huracà Matthew de categoria 3 que va deixar un balanç  de 573 morts i el rebrot del còlera a les zones afectades. Aquesta vegada, tot i haver-se lliurat dels pitjors efectes de l’huracà, les regions del nord s’han vist greument afectades: hi ha més de 10.000 persones ubicades en refugis temporals. Segons OCHA, els sectors més afectats i amb necessitats més greus identificades són salut, aigua, sanejament i higiene, agricultura i ramaderia, mitjans de vida, seguretat alimentària, refugi i educació. L’huracà ha afectat directament els mitjans de vida i les activitats productives agrícoles, de pesca i de mitjanes empreses de les zones afectades. La reactivació de l’epidèmia de còlera és una amenaça preocupant. 

La REPÚBLICA DOMINICANA va activar un pla per evacuar fins a 900.000 persones. La INAPA informa que hi ha 30 aqüeductes afectats amb conseqüències dramàtiques sobre l’accés a l’aigua potable per a 1.236.860 persones (12% de la població total). Hi ha 24.000 persones desplaçades i ubicades en refugis temporals. L’huracà ha afectat directament els mitjans de vida i les activitats productives agrícoles, de pesca i de mitjanes empreses de les comunitats impactades pel seu pas.

Aquesta situació fa preveure una necessitat important d’inversions per poder recuperar-se dels efectes de l’huracà en un termini mitjà. Després de les tasques d’actuació urgent en la primera fase d’emergència, caldrà fer un important esforç per a la reconstrucció i la rehabilitació dels territoris afectats, des d’un enfocament de prevenció de riscos i desastres.

Partint del mandat municipalista del Fons Català, la identificació i la implementació de la resposta de reconstrucció ha de ser en clau local. Això implica fer èmfasi en la participació dels municipis i les entitats d’aquests països, també com en els mitjans locals per fer front a la postemergència sense deslegitimar els actors locals

L'objectiu és poder garantir al màxim que els recursos arribin oportunament als territoris afectats i amb visió de procés. En aquest sentit, la coordinació amb els actors locals ha de ser directa i les propostes d'ajuda s’han de generar a partir de les necessitats de la població damnificada.

Com ja sabeu, el Fons Català té experiència de treball amb municipis d’aquests països, acompanyant processos de reconstrucció en emergències anteriors i fent èmfasi en la necessitat d’enfortir les estructures de prevenció locals i construir ciutadania activa i institucions locals fortes.