Nahun Lalin i Justino Piaguage són de pobles indígenes d'Hondures i Equador, respectivament. Ambdós estan compromesos amb la lluita i defensa de la seva cultura, la seva comunitat i el seu territori.

Lalin pertany al Poble Garifuna, que està amenaçat principalment per la proliferació del cultiu de palma africana i la projecció de megaprojectes de multinacionals estrangeres. Forma part de l'Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), que treballa per eradicar la pèrdua del patrimoni i recuperar la identitat cultural de la seva comunitat. "La gent que no coneix l'autonomia, l'autodeterminació dels pobles, creu que per tenir un document ja té el dret d'arribar als nostres territoris i començar a explotar i a plantar. I nosaltres comencem a defensar. Dins d'aquesta defensa és on hi ha la criminalització, la persecució i els assassinats", explica Lalin, que ha perdut una vuitantena de companys en els últims dos anys. "La criminalització a Hondures està feta com per no defensar el territori ni el medi ambient, molts de nosaltres ens la juguem, per això la solidaritat internacional és molt important", apunta. 

A més, l'explotació del territori, concretament el monocultiu de la palma africana, està generant deforestació i contaminació de les aigües, i això provoca el desplaçament i migració de famílies que busquen una situació millor en altres regions o països. Paral·lelament també tenen la lluita contra el canvi climàtic, que a l'estat hondureny "poc l'importa", segons Lalin, però que està impactant molt en les comunitats. "Els pobles indígenes som els que ens preocupem de veritat pel medi ambient i els que el cuidem", sentencia. 

El mateix apunta Justino Piaguage, president de la Nacionalitat Originària Siekop'ai a l'Equador: "és gràcies als pobles originaris que la selva amazònica segueix existint". Piaguage és una de les veus més reconegudes en la lluita del poble Siekopa'ai per la recuperació dels seus territoris ancestrals, dels quals van ser desplaçats durant la guerra entre l'Equador i el Perú (1941-1998).

A banda de les demandes interposades contra els governs de l'Equador i el Perú per recuperar els seus territoris, la comunitat s'enfronta a la deforestació, la caça i la pesca furtives i una explotació abusiva de la terra. "El gran problema és que des del món capitalista l'amazones segueix sent per a conquistar-la i explotar-la" explica, i afegeix que "la font d'alimentació del nostre poble, que és el riu, ha estat contaminada" per una empresa que té 20.000 hectàrees de monocultiu al seu territori.