• Com va començar la vinculació de la teva comunitat amb el cultiu de coca i quina és la situació actual?

Soc líder comunitària d’una sendera d’un municipi d’Antioquia. Camperola, mare i esposa. Vam començar a cultivar coca perquè ho vam veure com una alternativa per sortir de la pobresa extrema en la qual ens trobàvem, per ajudar a les nostres famílies en vista que no teníem oportunitats en aquelles regions. 

A part de la violència i tot el que ens portava la coca, ho vam veure com una alternativa d’ajuda. Ens va canviar molt la vida, vam tenir més entrada les dones que vivíem en un abandonament esperant que el marit ens ho donés tot. Vam poder també ajudar els nostres fills, fins i tot per estudiar, per tenir una millor qualitat de vida i per tenir el nostre propis diners. 

Fa 7 anys ens vam acollir al PNIS (Programa Nacional Integral de Substitució de Cultius Il·lícits). El procés no ha estat bo perquè ara ja fa 7 anys que vam pactar les compromisos amb el govern i no els ha complert: ni Santos, ni Duque -que va retrocedir el procés-, i ara amb Petro teníem molt bona expectativa però ja porta un any i no hem tingut cap resposta per part seva, al contrari, els grups armats s’estan enfortint més a les nostres comunitats. 

No volem deixar els nostres territoris però sí que estem veient que estem en una pobresa molt similar a la que teníem abans de començar. Tenim esperança de que el govern compleixi amb el que li toca. Actualment el president Petro parla de pau total, però nosaltres veiem la pau total molt lluny, ja que ell només parla de desarmar els grups i desmobilitzar-los, però nosaltres creiem que ha de tenir en compte els camperols que som els que estem al mig de les drogues, dels grups, i som els que estem al territori on hi ha el conflicte. 

• Quina és la situació dels joves a la comunitat?

Tenim una immensa preocupació en vista que els joves per falta d’oportunitats s’estan acollint als grups armats. Hi ha altres que estan agafant vicis amb la droga... i això és preocupant pels pares.

Nosaltres esperem amb molt el compromís que el govern compleixi i que se’ns doni l’oportunitat de tenir la pau de la que ell (Petro) parla, aquella tranquil·litat de viure al camp, de poder cultivar, de poder treure els nostres productes, de tenir un comerç garantit, que els líders comunitaris tinguin garantia de seguretat... Confiem que tot i les dificultats i tot el que ha passat, se’ns doni l’oportunitat de veure aquest somni al qual amb tanta esperança ens vam acollir. 

• Hi ha gent que marxa a la ciutat, davant d’aquesta situació?

Hi ha molts pares de família que els està tocant desplaçar-se a les ciutats a causa de la falta d’oportunitats. Els fills no tenen on estudiar al camp, no hi ha un batxillerat rural, no hi ha universitat... Aleshores toca que els pares marxin amb els fills a les ciutats a canviar de vida i deixar les nostres arrels. 

• Pots parlar del rol dels moviments de les dones a la teva comunitat?

Així com volem que ens tinguin en compte als camperols també volem que ens tinguin molt en compte a les dones, que som dones camperoles, líders, empoderades, amb ganes de seguir endavant i amb ganes d’ajudar a les nostres famílies i els nostres marits. Les dones hem impulsat fortament les ganes de que es donin tots aquests projectes i es compleixin els compromisos.

Les dones estem al capdavant ajudant la transformació el nostre territori, tractant nosaltres mateixes de seguir endavant amb algunes iniciatives pròpies de cultius, d’hortes casolanes, de manualitats... Hem tractat de mirar d’una manera o altra què més podem fer perquè s’ens doni l’oportunitat d’ajudar a les nostres llars i que puguem viure millor. Les dones encara no tenim suport de cap classe i som molt poc visualitzades per part de l’Estat i de les diferents entitats. 

Tenim tantes capacitats i tantes ganes de treballar... vam tenir més empoderament quan cultivàvem la coca perquè vam fer molta feina cuinant, raspant... i ens quedàvem part dels guanys.