DRH - DDHH, dels pobles i democràcia

IMPULS DE LA JUSTÍCIA DE GÈNERE I DRETS DE LES DONES INDÍGENES DE COTACACHI, AMB ENFOCAMENT DE PLURALISMEJURÍDIC, EXIGIBILITAT DE DRETS I PREVENCIÓ

Número:
3924
Estat:
En curs
Beneficiari:
DON - Dones
País:
EQUADOR
Continent:
AMÈRICA
Àrea geogràfica:
AMÈRICA DEL SUD
Import del projecte:
73.909,44
Aportació del Fons:
25.704,35
Entitat executora:
XARXA DE CONSUM SOLIDARI
Any d'aprovació:
2023
SINOPSI:

La justícia indígena -fruit legítim de la lluita pels drets i la demanda històrica dels Pobles i Nacionalitats de l'Equador, és considerada pel moviment indígena i els seus principals líders, com una eina de justícia apta. No obstant això, a la realitat, no permet el tractament adequat dels casos de violència contra dones i nenes i limita considerablement la restitució de drets reals en cas de vulneració. 

Per exemple, el ritual de "banyar l'agressor amb ortiga en públic" no està a l'alçada del grau de violència exercit contra les dones (fins i tot feminicidi), situació que acaba resultant un encobriment del fet, un arranjament. 

El Comitè Central de Dones de la UNORCAC (CCMU) considera que cal emprendre un debat, una reflexió que porti a un despertar, començant pels mateixos dirigents del moviment indígena, tot sumant-hi organitzacions de dones, col·lectius feministes i institucions que exerceixen polítiques públiques a Cotacachi en un procés que permeti evolucionar la normativa dels Pobles i Nacionalitats. 

Aprofitant que les comunitats Kichwa de Cotacachi ja han plasmat aquesta voluntat expressa d'aplicar la justícia indígena en un Reglament de Convivència Comunitària anomenat "Sumak Kawsaypa Katikamachik" que va una iniciativa pionera al país. No obstant això, actualment queda insuficient en un context en què les dones organitzades del cantó impulsen l'exercici del dret a una vida lliure de violències, d'acord amb el Pla Cantonal de Prevenció i Erradicació de la Violència de Gènere i contra les Dones a Cotacachi.

Gràcies al projecte, de 10 mesos de durada, es proposa:

1. Emprendre un procés de debat i reflexió amb la participació d'actors claus, del qual resulti una normativa local millorada/reformada des de l'EGBDH: Amb suport d'una promotora Kichwa parlant i d'un facilitador/a jurídic/a, es realitzarà farà reunió preparatòria amb dirigents de CCMU per a revisió i planificació (1 dia, 21 representants, 20 dones), tres tallers i taules de treball cantonal (d'1 dia cadascun) amb 50 representants de capítols de les comunitats andines i autoritats locals (70% homes), dues taules de treball amb tres organitzacions nacionals o més sobre justícia indígena amb enfocament de gènere (50% de dones, indígena). La metodologia serà basada en el pluralisme jurídic i drets de les dones indígenes que ha estat desenvolupada en organitzacions feministes i en universitats equatorianes progressistes com ara la Universidad Andina Simón Bolívar. També inclou un viatge d'intercanvi d'experiència per conèixer/aprendre d'una iniciativa similar d'aplicació de la justícia indígena en casos de vulneració de drets de les dones, en una altra província de l'Equador, en coordinació amb l'Assemblea de Dones Populars i Diverses-AMPDE (40 persones, 60% dones, que ocupen càrrec de dirigents comunitaris en almenys 20 comunes de la zona andina i/o col·lectius de la societat civil, un dia). Igualment, després d'una reunió preparativa amb els grups de dones del CCMU (5 hores, 1 dia, 40 dones de 10 grups comunitaris i associacions), es farà la revisió del reglament de bona convivència amb assessorament jurídic extern i 12 tallers de treball (4h, cadascun, en comunitats i centre de Cotacachi) amb la participació activa de 90 persones (30% homes, 70% dones) d'espais multiactors (Coordinació Cantonal de Dones, grups de base, governs comunitaris, autoritats). 

2. Campanya de comunicació: Una vegada definit/acordat el text de millora a realitzar, s'organitzarà un esdeveniment de llançament de reglament reformat de la bona convivència i pràctica comunitària (un dia: roda de premsa, entrevistes amb mitjans de comunicació escrita, televisiva i digitals) amb 80 persones convidades (autoritats, ONG, organitzacions, col·lectius feministes, líders, lideresses) acompanyat d'una campanya radiofònica en idioma kichwa (dues falques elaborades participativament pel CCMU, difoses a Ràdio Ilumán kichwa parlant i Ràdio Municipal Cotacachi i participació en tres emissions informatives d'abast cantonal/provincial), creació d'un vídeo (d'aproximadament  3 minuts, format MP4 per a xarxes) il·lustrant el treball realitzat en taules de treball de justícia indígena, una obra de teatre (metodologia del Teatre de l'Oprimit après des de 2021 amb el suport de La Xixa Teatre, projecte finançat per ACCD) per interactuar en comunitats i altres materials comunicatius per incidir de manera didàctica/motivadora en xarxes socials (infografia per a cartilla didàctica-popular impresa i per a ús digital a Facebook, Twitter i Instagram i curts en TikTok per a la generació més jove). 

3. Es busca acompanyar aquest procés amb accions d'exigibilitat de drets i incidència política amb EGBDH a l'àmbit local, mitjançant l'anàlisi, la construcció i la socialització de l'Ordenança Sistema de Protecció de Drets; Ordenança per a la Prevenció i erradicació de totes maneres de violències,  com també la participació de lideresses en esdeveniments i espais de diàleg i presa de decisions per fer prevaler l'avanç obtingut amb el projecte sobre la normativa aplicable en la justícia indígena en casos de vulneració de drets, en comunitats Kichwa de Cotacachi.