General

Violència al Senegal: protestes per la democràcia

La condemna a presó del líder opositor Ousmane Sonko ha fet esclatar protestes que reclamen un canvi presidencial per 2024

23 juny 2023

Ousmane Sonko representa l'esperança de canvi polític per a molta gent al Senegal, però la seva recent condemna a dos anys de presó per "corrupció de la joventut", i la conseqüència resultant de no poder-se presentar a les eleccions presidencials de 2024, ha desencadenat unes protestes ciutadanes a diverses ciutats del país que han acabat amb almenys 23 morts, segons Amnistia Internacional. Actualment la violència s'ha mitigat però l'ambient segueix crispat i les protestes es podrien tornar a encendre. 

Segons la Constitució, l'actual president, Macky Sall, no es pot presentar a un tercer mandat però sembla que té intenció de fer-ho, fet que encara tensiona més el context. 

Ousmane Sonko, originari de la Casamance, és un antic funcionari del Ministeri d’Hisenda que va ser expulsat de la funció pública quan va denunciar una trama de corrupció relacionada amb dos jaciments de petroli i gas offshore que es troben en aigües senegaleses al nord del país. A partir d’aquí Sonko va crear el partit que ara presideix, el PASTEF, que té un discurs de lluita contra la corrupció i abandó de la dependència amb França, especialment de la moneda (utilitzada en altres 16 països de l’Àfrica de l’oest, s’imprimeix i es controla des de França).

Entre 2021 i 2023 el govern ha empresonat diversos membres dels partits de l'oposició, sobretot de PASTEF, per motius com ara insult al cap d’estat, perill d’incitació a la violència... 

 

Origen de les protestes

El 2 de febrer de 2021, una jove, Adji Sarr, treballadora d'un saló de massatge de Dakar, va demandar a Sonko per violació i amenaces de mort. L'acusat va ser arrestat i va assegurar que aquest moviment era un complot de l'actual president Macky Sall per eliminar possibles contrincants a la carrera presidencial. En aquell moment van haver-hi aldarulls als carrers i es va detectar la participació de milícies armades contractades pel govern, anomenades "nervis".

El passat 1 de juny de 2023, un tribunal va desestimar els càrrecs de violació i amenaces de mort atorgats al líder opositor, però el va condemnar a dos anys de presó per "corrupció de la juventut". Aquesta sentència podria impedir que es presentés a les eleccions del febrer de 2024, una situació que part de la població senegalesa, en especial el jovent, no vol tolerar. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got, i la indignació dels seus seguidors, que acusen el govern d'utilitzar la justícia com a arma política, va ocupar els carrers.  

Es van atacar seus bancàries i caixes d’estalvi locals, estacions de servei i supermercats de propietat d’empreses franceses, a Ziguinchor van cremar el centre cultural de l’”Alliance française”, i van trencar les portes i finestres de Kassumay FM, una estació de ràdio local que comparteix espai amb un projecte del Fons Català de salut ocular. Per la seva banda, el govern i els "nervis" van respondre amb contundència. 

 

Situació actual

Després d'aquests esdeveniments els ànims estan ara menys crispats a causa de les celebracions de les festes de la Tabaski. Els líders religiosos van fer una crida a la pau sense posicionar-se gaire. També ha influït la demanda de les organitzacions de comerciants que veien que els seus negocis relacionats amb les celebracions patirien.

Darrerament s’ha crat una nova plataforma, el F24, amb tots els partits de l'oposició, que també han influït en aquest calma que no creu ningú que duri gaire.

Pel que sembla i segons unes declaracions que ha fet el president Macky Sall a París, ell vol que sigui el Consell Constitucional el que decideixi si té dret a presentar-se a les eleccions presidencials de 2024, un Consell format per 7 membres que han estat canviats durant els últims mesos i nomenats directament pel president.

A la premsa hi ha moltes reaccions de gent de diferents perfils dient que no es permetrà que Macky Sall renovi mandat, ni tan sols que es presenti. Davant d’aquesta situació al president li queden dues opcions: abandonar la carrera a la presidència o seguir, però aleshores s'haurà d'enfrontar a una oposició molt forta que l'obligarà a fer un ús de la força com ho ha estat fent fins ara.