El veterà Valentí Agustí és l'actual president de la Comunitat Terapèutica del Maresme (CTM). Aquest projecte va néixer l’any 1978 de la mà de dos joves psiquiatres amb idees noves sobre salut mental; el mateix Valentí Agustí i Guillem Homet. Aquesta cooperativa de treballadors associats per donar serveis en salut mental en el territori del Maresme realitza des de l’any 2003 projectes amb Nicaragua. Agustí és un dels participants en un dels diàlegs que es faran els dies 11 i 12 de març a Girona i Mataró en les jornades "Cooperació, Salut Mental i Discapacitat".

Les jornades són gratuïtes i la inscripció es pot fer en línia (clica aquí) 

- Queden pocs dies per a les jornades «Cooperació, Salut Mental i discapacitat». No sé si és necessari, a vegades, aturar-se i realitzar una radiografia conjunta de la situació. Com els han marcat les coordenades cooperació i salut mental a vostè i a la CTM?
- Personalment, m’ha marcat haver treballat des de l’any 2000 en diversos projectes de Salut a Nicaragua. Ha suposat el compliment d’un desig que, des de l’època d’estudiant a l’Hospital Clínic de Barcelona, vaig tenir després d’una estada fallida amb altres companys de la Facultat (1970) en una tenda de campanya “sanitària” a Ban-di-Amir, la regió de Bamian (Afganistan).
Pels companys de la Comunitat Terapèutica i els de Palafolls Solidari ha significat el mateix sentiment, multiplicat per totes les persones que han participat durant aquests anys en els projectes que fem de cooperació i ha suposat un gran esforç de planificació, coordinació i gestió de recursos.

- Vostès lideren un projecte de cooperació internacional, el CAPS, Centro de Atención Psico Social, a Bluefields, a Nicaragua. Ens en pot fer cinc cèntims i expliqui'ns que suposa per a la comunitat terapèutica treballar en un altre país?
- En el cas del projecte de salut mental, la CTM s’ha fet a Bluefields a la Costa Atlàntica, una població majoritària de raça negra i parla anglesa. Allà s’ha creat un CAPS (Centre Atenció Psicosocial), en col·laboració molt directa amb el seu Ajuntament, a través de la figura de l’alcalde en aquella època Moisès Arana que havia estat cònsol, amic a Barcelona i amb el MINSA (Ministeri de salut). Amb ells vàrem pactar una primera intervenció, completament finançada per l’ajuda catalana. Aquesta va anar retirant-se a poc a poc, a mesura que les autoritats sanitàries locals en podien assumir els costos. Actualment es manté el seguiment i estades de professional a través de l’ajuda de la ciutat agermanada de Girona i els professionals de l’Hospital Santa. Caterina de la ciutat.
En els pròxims mesos tenim la intenció d’obrir, després de 3 anys de viatges i negociacions, un segon centre de salut mental a la ciutat de Bilwi (Puerto Cabezas), població misquito a la mateixa regió atlàntica, amb necessitats semblants.

- A vegades critiquem el nostre sistema de salut i d'atenció social perquè el considerem insuficient. Per l'experiència que tenen des de la CTM, quines són les grans diferències respecta aquells països del sud? 
- Les diferències dels Sistemes de Salut i Atenció Social són considerables, no solament per una qüestió de recursos econòmics, sinó també per una diferència d’educació i de manera de viure. En aquest nou projecte de Puerto Cabeza ens demanen fer també atenció als problemes d’alcoholisme i consum de substàncies. Per contra en aquesta població existeix el Centre de Nidia White, dedicat a la lluita contra la violència intrafamiliar que és un dels grans problemes del país que tindrà una vinculació amb el CTM. Això havia estat impossible de fer-ho al Centre de Bluefields. Aquesta circumstància ens demostra de que el nostre treball no ha estat inútil.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Programa de les Jornades de cooperació, salut mental i discapacitat (clica aquí). 
➡️ Formulari d'inscripció (clica aquí)