La Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica que implica l'alteració o eliminació dels òrgans genitals femenins per raons no mèdiques i que genera impactes negatius en la salut física i emocional de les nenes i dones afectades. La MGF es practica principalment en certes comunitats d'Àfrica, Àsia i Orient Mitjà i és una violació dels drets humans. N'hem parlat amb Dialla Diarra, d'origen malià i resident a Banyoles, que és supervivent de la MGF, activista i mediadora, que treballa per la sensibilització d'aquesta pràctica i la seva erradicació a través de l'entitat Legki Yakaru. 

• Quina és la teva experiència personal amb la mutilació genital femenina? 

Jo vaig patir la mutilació genital femenina quan tenia una setmana de vida. Al principi aquesta pràctica es feia quan la nena era més gran però en els últims 30-40 anys ha canviat i es fa molt més aviat. A Mali mai ningú em va explicar el què m'havien fet i quan vaig arribar a Catalunya sí que m'ho vaig començar a qüestionar. A través de la meva experiència i de dones del meu voltant vaig acabar veient que jo havia sigut víctima de la mutilació i que ningú m'havia demanat consentiment. 

Un dia vaig fer una trucada a la meva mare dient-li "sóc diferent a la resta de les dones" i ella no ho entenia; em va dir "totes les dones han de passar per aquesta pràctica" i jo li vaig explicar que no tenia per què, que hi havia dones al món que no patien la mutilació i feien vida normal i es va quedar parada. Amb el temps vaig descobrir que la meva àvia havia sigut la que m'havia mutilat. A partir d'aquí jo vaig decidir que les properes dones de la família no se les mutilaria. 

El motiu pel qual s'exerceix la MGF és, en principi, per purificar a les nenes, per a que siguin valentes i puguin convertir-se en dones de veritat. 

Parlant amb la meva mare vaig recordar que jo mateixa quan era petita acompanyava a la meva àvia a fer la pràctica, perquè ella formava part del grup que ho feia, s'encarregava de mirar les edats, identificar les nenes, parlar amb les famílies... Recordo com aguantaven les nenes per mutilar-les, com negociaven amb la família perquè portessin a la nena per a fer-li la pràctica... 

• Quina actitud has pres davant d'això?

Arran de la mala experiència d'una amiga meva amb un part per culpa de la MGF, em vaig adonar de la gravetat d'aquesta situació. Vaig pensar que si no començàvem a fer alguna cosa, totes les dones passarien pel mateix que la meva amiga i jo. És una pràctica que està fora de lloc. 

Jo en aquell moment treballava com a mediadora i vaig decidir fundar una entitat per empoderar a les dones africanes davant d'aquesta pràctica, han de poder saber què els hi han fet. 

• Què és Legki Yakaru?

És una organizació de dones africanes a Banyoles que es va fundar el 2006 quan no es veia gaire a la dona subsahariana al carrer, es quedava principalment a casa cuinant i cuidant de la família. A l'Àfrica el rol de la dona és diferent: la primera que aixeca la casa és la dona, però quan arribem aquí ens diuen que hem de quedar-nos a casa. 

Aleshores com que nosaltres no estàvem d'acord, vam crear l'entitat per tenir un espai de trobada, poder celebrar tant la nostra cultura com la cultura catalana, aprendre les unes de les altres, aprendre el català i aprendre sobre els nostres drets.

• Per què consideres que la MGF és un acte de violència contra les dones?

En primer lloc perquè ho fan sense el consentiment de les nenes, i en segon lloc perquè nosaltres tenim dret de sentir el nostre cos, tenim dret a sentir la nostra sexualitat i tenim dret al plaer i a ser felices en el nostre matrimoni. És un acte molt violent. 

Aquí, gràcies a les lleis europees, s'està fent tot el possible per a detectar aquesta pràctica cruel i per prohibir-la. Gràcies a això salven a les nostres filles que neixen aquí, a Europa. A més, gràcies a aquestes lleis jo estic empoderada i em sento amb la força necessària per dir el que hem de fer per erradicar la MGF. 

El problema és que aquestes lleis només protegeixen a les nenes d'aquí, i allà (a molts països africans), tot i que sí que existeixen lleis no es comepleixen, se segeuix fent la pràctica diàriament. Podria dir, però, que ara hi ha hagut canvis, ja que abans es feia de manera col·lectiva i ara es fa individualment, abans es feia quan la nena tenia una setmana de vida i ara es fa quan té dos dies de vida. 

• Què s'ha de fer per acabar amb la MGF als països africans on hi ha més incidència?

Falta molta conscienciació. Per exemple, aquí la llei ho prohibeix, però hi ha famílies que marxen al seu país a fer la pràctica i després tornen aquí. Aleshores és important fomentar la sensibilització, ja que mentre la població dels països practicants no sigui conscient de la gravetat i la problemàtica que porta la MGF, no ho deixaran de fer. Ha de ser la seva pròpia decisió abandonar la pràctica, que no ho facin per por a una llei perquè trobaran la manera de fer-ho al país d'origen fora de la llei.  

Si continuem fent xerrades, formacions i tallers, acabarem aconseguint que la població se n'adoni que la MGF atempta contra els drets de les dones. Per a fer aquesta feina necessitem moltes activistes, la complicitat dels governs i un canvi del discurs victimista cap a les dones que han patit la pràctica. De fet, han de ser les dones víctimes les que facin aquesta sensibilització, que siguin elles mateixes les facin d'altaveu per acabar amb aquesta violència i que puguin generar un espai d'empatia amb les seves companyes. 

Per a fer aquesta feina necessitem més ajudes, no podem dependre d'unes subvencions que arriben a final d'any quan les hem demanat a principis. Jo com a activista, com a entitat m'he d'endeutar per a fer la feina, ja que les ajudes arriben molt tard. Sóc mare de 5 criatures i les he de mantenir, com ho faig? No tenim un pressupost assegurat. 

A més, no només parlem de la MGF a la nostra entitat, també parlem de matrimonis forçats. Treballem per conscinciar els pares sobre la necessitat de deixar a les noies decidir si es volen casar i amb qui es volen casar. S'ha de fer un treball comunitari, però si no tenim pressupost no podem treballar.

Necessitem que tothom ens ajudi, des de les autoritats fins els mitjans de comunicació, perquè nosaltres soles no podem acabar amb la MGF. 

• Què cal que facin les autoritats catalanes i espanyoles per evitar la MGF?

Vull dir als professionals mèdics que revisin les famílies que van al seu país d'origen i després tornen aquí, que revisin i facin seguiment dels infants que neixen aquí i fins que tenen 18 anys. A part d'això, que confiïn en la feina que fem des de la comunitat i que puguem col·laborar. A qualsevol centre públic de salut necessitem mediadores i activistes per acompanyar les dones migrades que arriben aquí i no parlen la llengua. Avui matix he acompanyat a una dona que no parla la llengua, però ho he fet perquè m'ho ha demanat la família. Es tracta de la nostra salut, dels drets de les dones migrants.