• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Em vaig formar en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública i la meva experiència professional és en gestió pública. Abans de treballar coma tècnica municipal en participació ciutadana i cooperació a l'Ajuntament de Cambrils, vaig estar anys en una consultoria de desenvolupament institucional i local, Gabinet Gaudí de Reus, d'on sempre he dit que ho vaig aprendre tot. 

Era a finals dels anys 90 quan emergien les Agendes Locals 21, els Plans Estratègics de Ciutat, el plans de dinamització del comerç urbà, i vàrem ser un equip humà interdisciplinar i disposat que donàvem suport a institucions públiques i privades en la planificació estratègica de serveis i polítiques públiques. Va ser una època feliç, on fèiem processos de participació ciutadana abans que se'ls etiquetés com a tals, on vehiculavem la participació dels agents del territori en cada projecte. I així en vaig aprendre, i sobretot perquè una part que no ens solia demanar en els projectes però sempre proposàvem era la definició i construcció d'espais, estructures de gestió que poguessin desenvolupar els plans de treball que es proposaven.

Tot aquests bagatge, amb encerts, frustacions, equivocacions, reptes, resiliència i adpatabilitat, m'ha servit per ocupar el lloc de tècnica municipal des de l'any 2005.

Per tant no venia de la militància en organitzacions de cooperació internacional, pau i drets humans, ni de les mobilitzacions pel 0,7% que van condicionar les polítiques de cooperació durant molts anys. Però durant aquests 18 anys a l'ajuntament de Cambrils han estat les ongd  i el FCCD qui m'han ensenyat les seves lluites i reivindicacions i jo he intentat oferir serveis, recursos i eines amb la major capacitat d'incidència i servei que he pogut.

• Quina implicació té Cambrils en l'àmbit de la cooperació?

Voldria que s'entengués el que suposa pels municipis del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, el fet de no tenir el suport d'una federació d'ongd forta com en d'altres parts del territori, o el suport de programes tècnics i econòmics d'institucions com la diputació de Barcelona.

Els municipis d'aquí, del Camp de Tarragona, ens sentim aïllats, vulnerables, i sols. I tot i així,  a Cambrils,  la política local de cooperació ha superat l'època de les retallades, les crisis de pressupost per cooperació, i de competències. I això per a nosaltres, el fet d'haver mantingut actiu i present l'espai de trobada del Consell de Cooperació Cambrils Ciutat Solidària, sense desaparèixer és un mèrit i un èxit.

Aquests últims anys s'ha constituït la Xarxa de Cooperació Catalunya Sud, i això és un  valor i una esperança, perquè la veritat és que a Cambrils hi ha esgotament, que esperem que sigui la fi d'un cicle d'anar tant sols.

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació aquest any?

Hem tingut accions innovadores com les beques de joves cooperant, les jornades anuals d'avaluació de projectes de les ongd on ens interessava posar en comú les traves i dificultats, el ja 5è cicle de cinema solidari, la participació conjunta en espais de fira i promoció del municipi, accions de codesenvolupament i agermanament solidaris, consells d'infants sobre cooperació i solidaritat,..
I ara que hem esgotat l'últim Pla Local de Cooperació el que volem fer és participar de la Xarxa de Cooperació Catalunya Sud i vastir una política local de cooperació al territori.