Els socis del Fons Català de Cooperació col·laboren en els projectes impulsats per ONG, entitats, cooperatives... per aconseguir un món més just. Aquest estiu us presentem projectes on organitzacions i ajuntaments empeny conjuntament per transformar el dia a dia de persones.

PROJECTE: MILLORA DE LES CONDICIONS DE TREBALL DE LA DONA CAMERUNESA

Les Cinc «W» del projecte: Qui? Què? Com? On? Quan? Per què?

Es treballa per ajudar les dones de zones rurals de Camerun a mecanitzar el conreu de mandioca. La idea és donar eines mínimes per fer un producte més elaborat, amb més sortida i que acabi generant més recursos per a elles. La mandioca és un tubercle que surt a la terra. La transformació que n'han fet fins ara les cooperatives de dones rurals era molt manual, fet que comporta un desgast físic molt gran i que se'n desaprofiti part de la collita.

Es vol que cada cooperativa que participa en el projecte tingui un molí amb el qual triturar i transformar el producte per després poder generar productes alimentaris, ja que la mandioca és la base de l'alimentació de Camerun. Això, per exemple, permet fer pastes per cos-cus, elaboració de postres...

La segona fase consisteix a fer una planta/unitat de transformació de la mandioca. Es vol que hi hagi un punt amb una maquinària més sofisticada, ràpida... que els permeti fer un pas més en aquesta transformació de la producció. El projecte va en paral·lel amb accions de formació en diferents àmbits (Antoni Cabré, director d'Agermanament sense fronteres).

Transformació: Com canvia el dia a dia de les dones que participen en el projecte?

Hi ha un canvi notable amb aquesta aposta per la mecanització. Es minimitza molt el desgast físic que comporta aquest treball femení totalment manual i s'augmenta la productivitat i la sostenibilitat en un país que consumeix més mandioca de la que produeix. És una aposta per la millora dels conreus tradicionals, dels de tota la vida, mitjançant projectes cooperatius fets en petits pobles rurals molt disseminats.

És un canvi per les 50 cooperatives que hi participen amb unes 10 dones de mitjana. Estaríem parlant de 450-500 dones. L'objectiu és trobar una sortida de subsistència que les permeti assentar-se i guanyar-se la vida al territori (Antoni Cabré, director d'Agermanament sense fronteres).

I quina entitat impulsa aquest projecte?

Agermanament sense Fronteres neix a principis dels 60s a Barcelona com un moviment que busca la cooperació a través del diàleg amb els països del Sud, especialment a Camerun, on avui se centra la nostra acció. L'any 1996 ens vam constituir com a ONG i fins al dia d'avui treballem amb una visió de justícia global i basada en l'intercanvi de valors. Ara mateix hem acabat l'elaboració del nostre nou Pla Estratègic per anar adaptant l'actuació que fem a la realitat del món del segle XXI (Antoni Cabré, director d'Agermanament sense fronteres).

I com és aquesta suma d'Agermanament sense fronteres i l'Ajuntament de Manlleu per aquest projecte?

L'Ajuntament destina prop de 15.000 euros anuals a cooperació al desenvolupament. Aquesta suma per a la mecanització del cultiu de la mandioca que fan dones al Camerun ens el va presentar Mn. Ramon Bufí, un dels responsables d'Agermanament sense fronteres a Osona. Pel seguiment que en fem el projecte està obtenint bons resultats i ens va semblar d'interès pels focus que atacava: alimentació i empoderament. Les ajudes es vehiculen a través del Consell Municipal de Cooperació, però som conscients que un projecte d'aquest tipus requereix més d'un any i la intenció seria poder donar continuïtat a la col·laboració (Antoni Poyato, regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania de Manlleu).

Per què és important que un ajuntament faci aportacions en projectes com aquest?

Hem de deixar-ho de veure com una aportació/col·laboració que fan els ajuntaments i veure-ho gairebé com una obligació. Estem en un món global i no podem aïllar-nos només en les nostres problemàtiques locals. Actuant en països del sud s'evita que hi hagi persones hagin d'emigrar per assegurar la subsistència. Fins i tot per un interès egoista, és rellevant que es facin polítiques de cooperació (Antoni Poyato, regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania de Manlleu).