• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Sóc jurista de professió i, en l'actualitat, em dedico també a la política de forma temporal. Sóc regidora de Cooperació, i també d’Igualtat i Justícia Social. Dues regidories que es complementen, o això intento, que es complementin i es retroalimentin en la mesura del possible.

Com la majoria de persones, he passat pel circuit de professions i per vàries tasques laborals. He treballat en diferents àmbits del mercat laboral com l’hostaleria, el comerç i, fins i tot, fent temporades d’estiu amb jornades laborals interminables. Tot això, abans de centrar-me en l’àmbit definitiu, el jurídic.

Des d’una perspectiva laboral estable, sempre he estat molt vinculada amb temes relacionats amb els drets socials i civils. Vaig ser adminstrativa de serveis socials a l'Ajuntament de Girona. També he estat tècnica de promoció econòmica, assumint la promoció i foment de la dona en matèries STEM; el feminisme cabdal en tot cas. I, posteriorment, he treballat i col·laborat amb la Coordinadora d’ONG Solidàries i amb el mateix Fons Català. 

Ara sóc regidora amb una dedicació del 75%. El 25% l’havia de dedicar a l’àmbit privat. Tot i que no ho he pogut compaginar.

• Com afrontes el nou càrrec com a regidora de Cooperació i Solidaritat, i membre de la Junta del Fons Català?

Amb molta responsabilitat i respecte, però alhora amb il·lusió. Tornar a crear una regidoria exclusiva per a Cooperació, i situar-la a Alcaldia, és indicatiu de la rellevància que es vol donar a la cooperació des de Girona.

Hem vingut per a treballar per deixar empremta, i ja hem començat. Amb molt pocs mesos, s’han fet passes que feia anys que s’estaven demanant des de la ciutadania: assumir una comissió (la Comissió de Migracions i Desenvolupament) d’aquesta mateixa institució; un Pla Director, que està en actualització; l'actualització de les bases de subvencions; i la creació i generació de noves sinergies amb agents i actors de diferents àmbits, i amb diferents interessos socials, culturals i econòmics.

Creiem que sabrem donar el pes i la importància que li toca a la Cooperació com a element necessari i distintiu del Govern però, també, que sabrem situar Girona al lloc que li correspon dins l’ecosistema català. 

• Quina implicació té Girona en matèria de cooperació? 

La tradició de la cooperació gironina té més de trenta anys d’història. Hem fet molta incidència en territoris agermanats com Bluefields (Nicaragua) i Farsia (Sàhara Occidental), però també a països com Guatemala, Colòmbia i Senegal, on hem treballat de manera sostinguda en el temps al llarg de dècades en àmbits sectorials com la salut, l’agricultura sostenible, els drets de minories ètniques, o l’apoderament de les dones. 

Ara mateix, ens trobem en un moment que pot marcar un punt d’inflexió, ja que ens disposem a avaluar el principal instrument de la nostra cooperació: el Pla Director. Això permetrà començar a dibuixar una nova arquitectura que permeti desenvolupar noves línies estratègiques en el marc de la ciutat.

A banda, Girona és una ciutat universitària, i per això volem estrènyer llaços entre la recerca aplicada i les polítiques municipals, per a dotar el municipi amb nous recursos educatius i materials comunicatius innovadors que contribueixin a sensibilitzar a la ciutadania sobre les desigualtats globals, i que la doti d’eines que possibilitin una major mobilització ciutadana, i incidència política a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, tenim tres anys al davant per poder revisar, redefinir i redissenyar un marc de polítiques, que siguin útils per a la transformació social a escala local i global. Això també servirà per projectar-nos com un agent de la cooperació municipalista consolidat, enfortit i decidit a continuar construint un futur més sostenible per a les regions més afectades pel canvi climàtic o el neocolonialisme. 

Una acció destacable és que vàrem organitzar un Consell Municipal de Cooperació extraordinari aprofitant el retorn del tècnic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament que treballa al terreny a Nicaragua. Al Consell, vam poder debatre, reflexionar i posar sobre la taula la situació política de Nicaragua, especialment en matèria de cooperació, atès que és un país on el Fons té un històric.