Del 8 a l'11 de març el Fons Català ha viatjat a Polònia per detectar quines mancances i necessitats hi ha a la frontera amb Ucraïna, per tal de donar-ne resposta a través de la nova campanya d'emergència que es va obrir el 28 de febrer i que ja ha rebut un ampli suport de la ciutadania catalana i el municipalisme.

La missió estava encapçalada pel president del Fons i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, el director David Minoves, la cap d'Acció Humanitària i Emergència, Victòria Planas, i la responsable de Comunicació, Txell Escolà. Al llarg dels quatre dies, l'equip ha visitat diversos enclavaments de frontera per documentar i entendre la realitat dels fluxos migratoris i l'assistència promoguda a les vies de trànsit. A més, també s'ha establert contacte amb entitats tant locals com internacionals per teixir col·laboracions, com ara Grupa Granica, Creu Roja, Pallassos Sense Fronteres, Metges del Món...

Quines necessitats s'han detectat?

L’organització a les fronteres de Polònia amb Ucraïna és bona. El trànsit de persones és fluid i ordenat, no hi ha un col·lapse dels espais perquè la població circula amb facilitat. Quan les fronteres estan obertes, es generen vies legals i segures que garanteixen la protecció dels drets de les persones que fugen de la guerra.

El Fons Català ha detectat, però, una manca de suport psicològic a les arribades al qual vol donar resposta. Tot i tenir les necessitats bàsiques cobertes, la població arriba trasbalsada, cada persona carrega amb la seva història, i és important que puguin tenir un espai segur on rebre suport per canalitzar l’allau d’emocions, en especial els infants. Per aquest motiu es treballarà amb entitats centrades a donar aquest servei.

Per altra banda, pràcticament no hi ha persones racialitzades als punts de frontera visitats. Ni els voluntaris ni l’ajuntament de Przemysl tenen resposta sobre aquest fet, “gairebé no n’hem vist, no sabem si surten per altres punts”. Davant d'aquesta situació el Fons Català busca treballar amb entitats que donin suport als col·lectius més vulnerables, com ara la població gitana, l’africana, la LGTBI, les persones grans no acompanyades... 

Finalment, també s'ha detectat la importància de col·laborar amb les organitzacions amb mandat humanitari que envien ajuda dins del territori ucraïnès. 

La ruta

La primera parada ha sigut l’estació de tren de Cracòvia, des d’on centenars de persones agafen trens que els portaran a altres indrets de Polònia o a altres països de la Unió Europea lluny de la guerra. Diversos grups de voluntaris donen assistència a totes aquelles famílies que esperen l’arribada del tren o el seu torn per comprar el bitllet: menjar, beguda, mantes...

Els infants juguen i les mares i àvies seuen entre les motxilles i maletes plenes del que han pogut arreplegar abans d’abandonar casa seva. Pràcticament no hi ha homes, ja que entre les edats de 18 i 60 són obligats a quedar-se a Ucraïna a lluitar.  

Per entendre d’on venen aquestes persones, l’equip s’ha traslladat fins als punts d’arribada: les fronteres de Medyka, Budomierz i Hrebenne, així com el centre de trànsit de Premysl, on s’ha mantingut una reunió amb l’ajuntament del municipi, que té 60.000 habitants i gestiona el trànsit d’unes 40.000 persones refugiades al dia.

Medyka és el punt fronterer més concorregut. Fins al moment han passat mig milió de persones i tot apunta que aquesta xifra no farà més que incrementar. Budomierz rep un degoteig constant de dones i infants i per Hrebenne passen, sobretot, combois humanitaris en direcció a Ucraïna.

A les fronteres es respira resignació i alleujament. Algunes persones fa dies que viatgen, d’altres han deixat casa seva aquell mateix matí, però la gèlida Polònia els obre les portes, troben escalf i dignitat. No hi ha murs, no hi ha hostilitats ni violència que els esgarrapi els drets.

A Medyka hi ha bullici, molts llocs ofereixen menjar i beguda calenta gratuïta i, a partir de mitja tarda, hi ha un home italià que toca el piano al costat de la carretera. Budomierz i Hrebenne són espais més recollits, hi ha menys gent, menys soroll, però continua havent menjar calent, roba, i tendes on refugiar-se del fred que colpeja a tota persona que es quedi massa estona a la intempèrie.

De Medyka surten autobusos en direcció al centre de trànsit de Przemysl, ubicat en un antic supermercat Tesco, per tant, la frontera és un punt de trànsit on la gent es queda, com a màxim, un parell de dies. Quan arriben els autobusos, l’organització i la calma previs deixen pas a la urgència i el desordre, la fila de persones que esperen tenen pressa per marxar i s’abalancen al vehicle.

El trajecte fins a Przemysl no dura més de 15 minuts. Allà, hi ha més menjar i begudes calentes, una farmàcia, un registre, un punt on aconseguir targetes SIM pels mòbils i espais habilitats per dormir. Gran part del recinte està restringit i només hi poden accedir els voluntaris i la població en trànsit. D’acord amb el cap de gabinet de l’ajuntament de Przemysl, a part del Tesco hi ha escoles i altres espais municipals habilitats per acollir els refugiats, ja que el centre de trànsit no dona l’abast. Tot i això, el municipi no acostuma a ser el punt final del periple migratori, és un esglaó més en el camí que permet als refugiats recuperar-se del viatge i decidir quin serà el seu destí final.