La població de Dajla, als campaments sahrauís de Tindouf, està en situació de salut vulnerable a conseqüència d’una dieta desequilibrada. La cistella mensual de l’ajuda alimentària inclou set aliments bàsics secs, sense vegetals frescos ni proteïna animal i amb un excés de sucre. Això incrementa el risc de contraure diabetis Mellitus tipus 2, que costa de tractar per una manca d'infraestructures. 

Segons dades del Programa Mundial d'Aliments, un 7,6% dels infants menors de 5 anys i de les dones entre els 15 i els 49 anys, presenten malnutrició, i l'anèmia en aquests grups és del 39% i el 45% respectivament. Un altre dels grans problemes a la comunitat és l'obesitat en les dones, que arriba al 70%.

El projecte de l'Associació per al Desenvolupament de Projectes Solidaris al Sàhara (APSS) proposa realitzar, amb el dispositiu Cobas b 101, una analítica trimestral d'Hemoglobina glicosilada (Hb A1c) a la població sahrauí de la Wilaya de Dajla amb diabetis Mellitus tipus 2 per tal de poder-ne fer un seguiment adequat.

La necessitat va ser identificada i comunicada per les infermeres de les daires, que van indicar la dificultat que havien tingut fins al moment de fer quatre determinacions diàries de glicèmia, en una població de tradició nòmada que té unes condicions d’habitatge molt precàries. A més, els reactius utilitzats tenien un cost molt elevat i els aparells per mesurar eren de difícil calibratge, per la qual cosa sovint s'obtenien resultats poc fiables.

El projecte presentat substitueix les quatre determinacions diàries de glucosa, que costava 1.500 euros anuals per pacient, per una de trimestral d’Hemoglobina glicosilada, que costa 26 euros anuals per pacient. Aquest mètode s’està utilitzant des de l’abril de 2016 i la continuïtat depèn de l’adquisició dels reactius per poder fer la determinació analítica. 

APSS apunta que a Dajla moren aproximadament 100 persones cada any a causa de la diabetis. El projecte, a part de les proves de control i seguiment, també fa una conscienciació dels pacients sobre la importància de ser constants amb els controls i de millorar els hàbits de l'alimentació i l'exercici físic.

Context

Per entendre la prevalença de la diabetis entre la població refugiada sahrauí, cal revisar el context històric que emmarca la seva situació actual. El 1975, després que l'Estat espanyol abandonés la seva colònia del Sàhara Occidental davant l'ocupació per part del Marroc i Mauritània, milers de sahrauís van fugir a la veïna Algèria. Fins aquell moment, la població sahrauí era majoritariament nòmada i s'havia adaptat a la vida al desert i a una escassa injesta calòrica. La vida als campaments de persones refugiades ha modificat profundament el seu estil de vida i l'ha convertit en un poble sedentari depenent de l'ajuda humanitària. Aquestes i altres característiques de la vida de la població refugiada poden haver afectat d'una manera determinant el desenvolupament de la diabetis, alhora que la falta de recursos n'empitjora la detecció i el tractament.