Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació total de les armes nuclears (26 de setembre), parlem amb Carlos Umaña, metge de professió que forma part de la directiva de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), que va rebre el Nobel de la Pau al 2017. Amb l’inici de la guerra a Ucraïna, el debat sobre la prohibició de les armes nuclears torna a estar a l’agenda pública, en un context on el perill de guerra nuclear és més a prop que mai.  

Per què el comitè del Premis Nobel van decidir donar-vos el Nobel de la Pau, a la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN)?

Les raons es poden resumir principalment en dues: per conscienciar el món de les conseqüències humanitàries de les armes nuclears i per aconseguir el suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). Estem en un procés d’universalització del TPAN. Aquest tractat va ser negociat en el 2017 i va ser aprovat per 122 països. Volem seguir generant consciència sobre el risc que impliquen les armes nuclears, que la gent tingui consciència que cal eliminar les armes nuclears i del seu propi poder, el poder de la gent, per aconseguir-ho. Aquesta qüestió no és només dels governs, és de tothom, necessitem una gran mobilització social. S’ha de dir que a Espanya, Pedro Sánchez es va comprometre a signar el tractat en el 2018, quan estava negociant els pressupostos amb Podemos, però mai es va donar. Així que necessitem fer molta més pressió política. 

Amb la guerra a Ucraïna, el debat sobre les armes nuclears ha tornat a posar-se sobre la taula, de fet el risc és molt elevant. Com valores aquesta situació?

El professionals que treballem en temes de desarmament i portem molts anys avaluant els riscos nuclears des de l’evidència científica, estem veritablement molt preocupats. En aquests moments és el risc més alt de la història que comenci una guerra nuclear a gran escala. Es parla de que Putin pugui fer servir una arma nuclear tàctica. Les armes tàctiques es diferencien de les estratègiques principalment per la distància en la que poden ser detonades, les estratègiques es poden detonar a qualsevol punt del planeta mentre que les tàctiques són més focals. Una arma tàctica pot anar de les dues a les 100 quilotones (una quilotona és igual a mil tones de dinamita). Per posar un exemple, la bomba d’Hiroshima era de 15 quilotones. Una bomba tàctica pot matar instantàniament a centenars de milers de persones i ferir a moltes més, no només per l’onda expansiva, sinó també per la radiació, que implicaria una mort segura i molt dolorosa. A banda de la pròpia contaminació de tota la regió. Quan parlem de una guerra nuclear a gran escala, parlem de bombes a moltes ciutats, el que implicaria milions de persones mortes i una contaminació a nivell global que podria acabar amb moltes especies, probablement també amb la nostra. 

A Catalunya, hi ha una forta mobilització històrica en contra de les armes nuclears. Coneixes aquests moviments?

Sí i m’emociona molt! Durant el 2018 es va llençar una campanya en un fòrum a Madrid que es deia “Les ciutats donem suport al TPAN”, i ha sigut Catalunya el territori que més ha donat suport a aquesta iniciativa amb molta diferència.  Molts municipis catalans han signat aquesta campanya però no només això, sinó que també estan fent activisme i generant la consciència que necessitem per fer pressió política i aconseguir aquest canvi. 

Per què és tan important que es signi el TPAN?

Cal tenir en compte que el TPAN és un tractat multilateral, que és molt diferent d’un tractat bilateral, entre dues parts, que és molt més vulnerable si una de les parts canvia d’opinió. Els tractats multilaterals generen un canvi normatiu que s’enforteix amb cada part que s’incorpora. Aquest canvi normatiu genera un comportament internacional que poden seguir fins i tot els països que no l’han signat. Per exemple, avui en dia és inimaginable que cap país presumeixi de tenir armes biològiques, perquè hi ha una normativa internacional i un fort clima de condemna moral que fa que dir això sigui un tabú. Estats Units, per exemple, mai va signar els tractats per la no utilització de bombes de dispersió, però va deixar de produir-les perquè es va quedar sense compradors, sense inversors i també s’havia creat un clima mundial de condemna moral. El TPAN obliga als països a prendre una decisió, un país que no signi el tractat està dient que les armes nuclears són acceptables.

Com veus el futur del desarmament nuclear?

La guerra a Ucraïna implica un retrocés a nivell evolutiu, però també estan passant altres coses que em generen esperança. Venir a Catalunya i veure tant de suport, veure la gent del carrer involucrar-se en la causa, em genera m’il·lusiona. També em va generar esperança la negociació del TPAN. Les intervencions dels delegats de la ONU van ser eficients i curtes, amb un objectiu compartit molt concret. Això va provocar que la societat civil tingués molt més temps per intervenir. Vam estar un dia sencer on els experts de la societat civil estàvem a la tarima i els delegats asseguts escoltant, com si fossin estudiants universitaris. Jo estic molt preocupat per aquesta crisi, però si sortim il·lesos hem d’aprendre. Aquesta crisi ens ha de portar al desarmament nuclear, perquè o és la fi de les armes nuclears o és el nostre.