Guia de dinamització dels Consells Locals de Cooperació i Solidaritat
Edita: Fons Català de Cooperació; 73 pàgines; idioma. català; Barcelona 2011
La Guia de dinamització dels Consells Locals de Cooperació i Solidaritat és una iniciativa sorgida del programa de millora de la qualitat de la cooperació municipal, inclòs al pla estratègic 2008-2012 del Fons Català. L’objectiu de millorar la qualitat de la cooperació municipal, tant directa com indirecta, és un procés en què estan immersos el conjunt de municipis de Catalunya i, com no pot ser d’altra manera, també el Fons Català.
La cooperació descentralitzada municipal sempre ha estat concebuda com una política en què la participació era un dels principis clau; al Nord, perquè suposa la implicació de la ciutadania en les accions del seu govern i permet la sensibilització d’aquesta, mentre que al Sud suposa l’apropiació per part de la ciutadania dels projectes i accions de desenvolupament que es duen a terme a casa seva.
Els Consells Locals de Cooperació i Solidaritat representen espais legítims d’interlocució entre administració i ciutadans i suposen no només una eina de participació ciutadana, sinó que s’han convertit també en una eina pròpia del desenvolupament i la definició de la política de cooperació descentralitzada dels municipis, perquè és en el seu si i en dependència de les dinàmiques internes que s’hi generen, que sovint es defineixen les actuacions (i en ocasions també les línies estratègiques) que acaba duent a terme el municipi en l’àmbit de la cooperació municipal.
Aquesta guia resulta de la voluntat del Fons Català de promoure la dinamització d’aquest espai de participació de la cooperació que representen els CLCS. L’objectiu és que els CLCS esdevinguin part del procés de millora de la qualitat de la cooperació des de la seva contribució en la definició de la política pública, de la que forma part la cooperació tant directa com indirecta que es fa des dels municipis catalans.
Ara per ara, però, aquesta guia se centra prioritàriament en allò que té a veure amb la cooperació indirecta, que representa el gruix de la cooperació que fan els municipis, perquè la cooperació directa en la majoria dels ajuntaments encara s’ha de consolidar com una política pública de cooperació. És per això que la guia gira entorn de la millora de la qualitat de la cooperació indirecta. Això no treu que la definició de la política pública de cooperació inclogui efectivament la línia a seguir en cooperació directa i que aquesta sigui treballada en els processos participatius de definició de la política municipal.