Tal com passa a la majoria de països del món, africans o no, les zones rurals són sempre les menys desenvolupades. Tradicionalment oblidades pels responsables polítics que posen els seus objectius en les «urbs», les zones rurals del Camerun són habitades majoritàriament per petites comunitat camperoles que subsisteixen en un entorn amb males comunicacions, dificultats per tenir escoles dignes o centres mèdics on ser atesos. L'agricultura és un sector productiu que podria millorar substancialment l'economia del país, però en aquest sector queda molt per avançar.

En una economia de sustentació, el cultiu de la mandioca s'ha convertit en clau. Es tracta d'un tubercle altament energètic, tant per a humans com per a animals de granja, i les Nacions Unides (ONU), amb un notable èxit, la va suggerir per pal·liar la fam en països africans. És un cultiu poc exigent i que, amb noves varietats, s'ha aconseguit minimitzar-ne les malalties que pateix. Amb poques eines (un matxet i una arada rudimentària) es pot plantar mandioca. El conreu de la terra és per als habitants de la zona agrícola de Camerun una manera d'obtenir ingressos. Es tracta d'una feina dura i persistent i el cansament físic fa que hi hagi persones que abandonin. Molta població jove opta per anar-se'n a la ciutat.

Al Camerun més del 70% de les persones que es dediquen al conreu de la mandioca són dones. Mentre que els homes es dediquen al que s'anomenen cultius comercials (cacau, oli de palma, plàtan, mango...,) pensats per ser exportats, les dones treballen sobretot en el conreu de mandioca.

Agermanament Sense Fronteres, una ONG catalana que des de l'any 1962 treballa en el món de la cooperació i que rep suport del Fons Català de Cooperació, treballa des de fa anys, amb la seva contrapart local ASAFRO, per impulsar diferents programes per apoderar dones a través del cultiu d'aquest aliment.

COOPERATIVES DE DONES PER CONREAR LA MANDIOCA

Ho fa impulsant cooperatives de dones que es dediquen a la producció de mandioca. Gràcies a microcrèdits que els concedeixen ASAFRO i Agermanament Sense Fronteres, actualment hi ha actius uns 60 grups de dones, 50 dels quals centrats en la producció de mandioca i una desena a la ramaderia a petita escala. Des de l'any 2001 quan es va posar en funcionament el projecte se n'han creat prop d'un centenar. La majoria de cooperatives que estan funcionant gràcies a aquest programa són a la Regió Centre i Regió Litoral del Camerun.

Els diners dels microcrèdits serveixen per a la compra de petits equips agrícoles o per eines per a la transformació de la iuca per als diferents usos que té aquest tubercle. La terra que conreen és comunal i pot acabar en règim de cessió als homes de la família. Les dones, les seves esposes, en fan un ús usufructuari. En la majoria de casos la superfície conreada és suficient. Quan les hectàrees de terreny són insuficients es busca la cessió temporal de terrenys veïns. A més dels diners per engegar els projectes, les beneficaries reben formació per garantir una bona gestió i per apostar per una agricultura que sigui sostenible.

110.000 EUROS EN MICROCRÈDITS I UN RETORN DEL 83%

El programa PAEF d'Agermanament Sense Fronteres ha concedit, des de la seva posada en marxa l'any 2001, crèdits per valor de 110.000 € amb un retorn del 83%. Des de l'organització el que es fa és dotar de recursos el programa i acompanyar els diferents projectes. Aquesta coordinació és clau per garantir un bon ús dels recursos destinats: si l'activitat genera beneficis i es retorna el deute, es podrà ajudar a crear més noves cooperatives i continuar ampliant les beneficiàries i assegurant el funcionament de les cooperatives al marge del finançament exterior. La tasca que es fa des de Catalunya, deixen clar des d'Agermanament Sense Fronteres, és de suport i no pas de fiscalització.

Article publicat amb motiu de la celebració el 15 d'octubre del Dia Mundial de la Dona Rural i el 16 d'octubre del Dia Mundial de l'Alimentació.

Extracte del reportatge «Mandioca. La llavor en femení» publicat a la revista «Agermanament» d'Agermanament sense fronteres. Podeu llegir el reportatge complet (clica aquí).