Desplaçar el centre, canviar el focus i decolonitzar el discurs i la mirada sobre el continent africà. Aquest és l'objectiu del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), organitzat per Cinemàfriques i el Fons Català de Cooperació. A través de la cultura, i més concretament, des de la gran pantalla, el FICAC presenta múltiples mirades sobre el continent, combatent l'estereotip d'homogeneitat, i busca superar les històries d'una Àfrica desolada, sense deixar de banda els discursos de denúncia sobre els drets civils i polítics, les migracions o les violències exercides contra les dones.

El FICAC va néixer el 2022 amb la voluntat de convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que a través del cinema ha fet florir el vell mantra que emfatitza que la cultura serveix per a modelar la consciència. Per a fer això, el FICAC, més enllà de proposar un catàleg de pel·lícules, ha volgut connectar-se i articular-se tant amb el teixit cultural, educatiu i social, com amb la diàspora africana a Catalunya. Aquest 2023, entre juny i desembre, se celebrarà la segona edició del festival a una quinzena de municipis catalans, amb la incorporació de 8 nous films. 

Amb motiu del Dia Mundial de l'Àfrica, des del Fons Català posem el focus en altres iniciatives, que, de la mateixa manera que ho fa el FICAC, utilitzen la cultura per sensibilitzar i promoure una mirada més propera i menys estereotipada del continent africà.

Del Senegal a Guinea Equatorial

Thiat i Juan Tomás Ávila, tenen, a primera vista, una cosa en comú: el seu activisme. Un és raper senegalès i l'altre escriptor equatoguineà i protagonista del documental "Un escritor en un país sin librerías" (inclòs a la programació del FICAC 2023). 

Thiat és un dels fundadors del moviment ciutadà Y'en a Marre ("n'estem farts", en francès), nascut el 2011 a Dakar per protestar contra la indiferència del govern front als talls elèctrics continus al país, que no permetien que la població tingués les necessitats mínimes cobertes. Part de l'activisme de Y'en a Marre s'ha canalitzat, des d'aleshores, a través de la música, ja que és una via que els ha permès arribar a un ampli sector de la societat, sobretot al públic jove, el motor de canvi.  

"La música ens ha ajudat molt, ha sigut la clau de l'èxit", explica Thiat, "quan l'expresident no permetia l'organització de protestes, nosaltres organitzavem concerts, que sí que estava permès; fèiem el que anomenem concerts pedagògics". Thiat assegura que no fan entreteniment, ells fan eduteniment (educació i entreteniment), ja que el seu rap i el seu hip hop estan carregat de missatges de denúncia i conscienciació.

A més, les lletres de la música de Y'en a Marre són en wolof, perquè "amb qui ens volem comunicar principalment és amb la nostra gent, si ells no ens entenen com ens ha d'entendre la resta?" explica Thiat, que assegura que cantar en wolof també és una manera de fer activisme, "mostrant l'orgull per la nostra llengua i posant-la sobre la taula". 

Per altra banda, Juan Tomás Ávila, que el 2011 va haver de refugiar-se a l'Estat espanyol per haver denunciat la dictadura del president Teodoro Obiang, explica com a través del documental "Un escritor en un país sin librerías" es va poder mostrar la vida i el context de Guinea Equatorial, "un país amb vocació d'estar permanentment allunyat dels focus informatius i on és molt difícil poder gravar qualsevol cosa que exposi la seva realitat", comenta. 

El que té clar Ávila és que l'art ha de poder servir per mostrar tots els contextos, sense emmascarar cap realitat. Considera que és important que hi hagi veus i perspectives diferents des del continent, ja que "hi ha països africans on encara no es pot fer això amb llibertat". 

A través dels seus llibres, Ávila mostra l'impacte que pateix la població de Guinea Equatorial després de dos segles de dominació colonial espanyola. 

Aquestes iniciatives, i moltes altres, permeten, a través de canals culturals, que les narratives africanes viatgin, defineixin els discursos amb els quals es vol explicar el continent i protagonitzin els canvis socials.