General

El Fons Català participa al Congrés de Migracions celebrat a Madrid

Durant el Congrés s’ha pogut debatre sobre els reptes i les oportunitats dels moviments migratoris i les polítiques que els regeixen

20 septembre 2022

El Fons Català ha participat en la desena edició del Congrés de Migracions, celebrat a Madrid del 14 al 16 de setembre. Aquest esdeveniment ha concentrat en 3 dies una agenda completa sobre temes actuals relacionats amb els reptes i oportunitats dels moviments migratoris i les polítiques de gestió migratòria, amb un focus principal a Europa i Amèrica Llatina, però sense oblidar les realitats al continent africà i a Àsia. A més, ha servit per compartir bones pràctiques, crear noves xarxes de col·laboració i concloure que hi ha una creixent necessitat de lligar la feina que es realitza des del món acadèmic amb la que es porta a terme des de les institucions polítiques i les ONG, per treballar de manera més coordinada entre els diferents actors al llarg de totes les etapes dels processos migratoris.

Per primera vegada el Congrés de Migracions ha dedicat espais al tema de les polítiques d'asil i la protecció internacional, analitzant la situació actual i possibles solucions a les necessitats de protecció internacional dels drets humans des d'una perspectiva europea i estatal. En el marc d'aquestes sessions específiques, el Fons Català ha presentat el projecte COMET (COMplementary pathways nETwork), subvencionat pel Fons Europeu d'Asil, Migracions i Integració, i gestionat pel Fons Català. El COMET té per objectiu implementar, reforçar i desenvolupar, a través d'una xarxa europea, vies complementàries, legals i segures per a l'acollida de persones desplaçades forçosament amb necessitat de protecció internacional a la ruta del Mediterrani Central. En relació amb aquest projecte, diverses intervencions al Congrés de Migracions han recalcat la necessitat de treballar sobre l'establiment de vies complementàries per continuar protegint els drets fonamentals de les persones, a través del trasllat segur, l'acollida descentralitzada i el patrocini comunitari, que afavoreixen mecanismes de responsabilitat compartida.

ponència presentació del COMET

Un altre tema molt present a les jornades ha sigut l'externalització de la gestió migratòria per part de la Unió Europea i l'efecte que té en les rutes migratòries. S'ha mantingut un debat actiu entorn de les responsabilitats dels països receptors i les seves propostes de contenció, que cada vegada tenen més presència en les agendes nacionals, destacant les seves conseqüències en la vulneració dels drets de les persones en trànsit i en frontera, amb especial atenció a la situació en la frontera entre Espanya i el Marroc.

En aquestes sessions temàtiques, en Marco Aparicio Wilhelmi, catedràtic de la Universitat de Girona i assessor jurídic i expert en mobilitat humana del Fons Català, ha explicat l'estratègia que el Fons Català està desplegant en el marc de la "Campanya Món Local Refugi: Obrim escletxes a l'Europa Fortalesa", a través dels projectes de suport sòcio-jurídics executats per entitats aliades com Asociación Atlas, Solidary Wheels, No Name Kitchen i Ca-minando Fronteras a les fronteres occidental euroafricana i mediterrània oriental.

Acollida, inclusió i resposta als delictes d'odi

El Congrés ha inclòs també sessions temàtiques dedicades a parlar sobre les polítiques d'inclusió social i laboral de les persones migrants. En relació amb els programes d'acollida i inclusió, s'ha insistit en la necessitat de considerar els canvis en el perfil de les persones migrants, adaptant les respostes a les necessitats particulars dels col·lectius més vulnerables, com dones, joves, famílies amb menors, dones embarassades, possibles víctimes de tràfic d'éssers humans, víctimes de violència de gènere, menors no acompanyats, i persones del col·lectiu LGTBIQ+. A més, s'ha considerat imprescindible que totes les accions i respostes es dissenyin i apliquin amb perspectiva de gènere i interseccionalitat.

Part de les ponències s'han dedicat també a parlar de la necessitat de combatre els prejudicis, estereotips, delictes d'odi, representacions socials i culturals i actituds negatives cap a la immigració, que suposen una amenaça als drets humans. S'ha posat èmfasi en la necessitat de participació de les persones migrants en els processos de disseny i decisió dels programes i les polítiques, a través del seu reconeixement com a part de la ciutadania activa.

De manera transversal, s'ha inclòs també l'impacte del canvi climàtic i de la Covid-19 en la gestió migratòria i l'impacte que tenen i han tingut en la modificació de les rutes migratòries i l'accés al reconeixement del dret a la protecció internacional.