Les bombes cauen a Donetsk, Kharkiv i Mariúpol, però la violència derivada del conflicte té un abast que trascendeix fronteres i mars. Donat que tant Rússia com Ucraïna són grans exportadors alimentaris i energètics a nivell mundial, hi ha una llarga llista de països depenents d’aquestes exportacions que ja estan patint l’escassedat de productes. El més preocupant és l’afectació que aquesta situació pot tenir als països més empobrits. Segons dades de l’ONU, més del 5% de la seva cistella d'importació són productes susceptibles a una pujada de preus com a conseqüència de la guerra en curs a Ucraïna. La proporció és inferior a l'1% per als països més rics. 

Àfrica, la principal afectada 

Entre 2018 i 2020, el 32% de les importacions de blat a l’Àfrica provenia de Rússia, i el 12% d’Ucraïna. Això vol dir que 25 països africans importen més d’un terç de les reserves de blat d’aquests dos països, i 15 n’importen la meitat.  

Tant Rússia com Ucraïna també són grans exportadors de civada, oli de girasol i blat de moro. Tradicionalment, la majoria d’aquestes exportacions es feien a través de les ciutats properes al Mar Negre, moltes de les quals han estat destruïdes juntament amb part de la infraestructura interna del país i d’altres estan sota amenaça, fet que dificulta el transport per les rutes comercials.

La manca d’oferta d’aliments ha generat un increment de preus dels cereals a escala mundial que va arribar al seu màxim el passat maig (48,6% d’inflació en el blat, 28,7% en el blat de moro i un 9,3% en l’arròs), i les famílies més humils s’enfronten a situacions crítiques. De fet, a Etiòpia, Kènia i Somàlia el nombre de persones que pateix fam ha passat de 10 milions a més de 23 milions en només un any a causa de la sequera, la pandèmia de la Covid-19 i la inflació agreujada per la guerra a Ucraïna, d’acord amb un estudi d’Oxfam Intermón i Save the Children.  

Alguns països africans han pres mesures per fer front a la situació: Nigèria, Sud-àfrica i Etiòpia han imposat controls als preus dels aliments i restriccions a les exportacions, mentre que Malawi i Uganda ofereixen subsidis als col·lectius més vulnerables, i Benín ha prohibit les exportacions. Tot i això, a molts dels països els costarà mantenir aquestes mesures durant gaire temps a causa d’una economia escanyada.  

El director general d’Oxfam Intermón, Franc Cortada, sentencia en un article de l’organització que “la gana és un fracàs polític”, ja que els i les líders mundials no han donat resposta a les necessitats dels països més vulnerables que ara estan sumits en episodis de fam severa, però s’han mobilitzat per reunir els recursos necessaris per a la població afectada per la guerra a Ucraïna. “La gent mor de gana no perquè en el món faltin menjar o diners, sinó per una absoluta falta de voluntat política”. 

Molta terra cultivable i molta dependència 

Com s’explica que tenint el 60% de la terra cultivable de tot el planeta, les importacions de blat cap als països africans entre els anys 2007 i 2019 augmentessin un 68%? Hi ha una multitud de factors que responen a aquesta realitat, entre els quals es troben una baixa explotació de les terres (predomina l’agricultura de subsistència), els efectes de la crisi climàtica, una manca d’infraestructures i de polítiques eficaces de governança.  

Per altra banda, al llarg dels anys hi ha hagut un abandonament de l’agricultura tradicional al continent, provocada per importacions més econòmiques, sovint facilitades per subvencions massives, pels efectes del canvi climàtic i per l’explosió demogràfica en molts països. Aquest fet ha forçat una dependència de l’Àfrica a productes bàsics produïts a Occident.  

Com travessi aquesta crisi el continent dependrà tant de les polítiques locals i regionals com de les decisions que es prenguin a nivell internacional. Des del sector de la cooperació, és important remarcar que les conseqüències d’una guerra van molt més enllà de la població autòctona directament afectada, i que la solidaritat mostrada amb el poble ucraïnès ha de ser un exemple de com donar resposta a qualsevol crisi del planeta.