El 2020 les Canàries es van convertir en illes gàbia. La ruta migratòria més mortífera del món es va disparar i es van viure escenaris que vulneraven greument els drets humans de les persones migrants. Qui no recorda el moll d’Arguineguín?

Amb l’objectiu d’establir lligams entre el municipalisme català i canari, i ajudar en l’acollida i l’acompanyament de les persones que arriben forçosament a les illes, el Fons Català, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, ha fet un viatge institucional a Gran Canària i a Tenerife del 20 al 23 de setembre. La delegació, encapçalada per David Minoves, director del Fons Català, David Llistar, director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona, i Marc Serra,  regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global, ha tingut reunions amb el Govern canari, amb el Cabildo, amb els ajuntaments de Las Palmas i La Laguna, amb entitats i societat civil organitzada (Asociación Atlas, Somos Red i l'Asamblea de Apoyo a Migrantes), i ha visitat els macrocampaments de Las Canteras i Las Raízes a Tenerife.

A dia d'avui les illes respiren una mica més tranquil·les, però l’experiència del 2020 els fa estar alerta per l’augment de les arribades d’embarcacions que s’esperen els pròxims dos mesos. Saben que la calma al mar farà més favorables les travessies i no volen que es repeteixi la mateixa situació de fa un any, amb centenars de persones en situació de carrer i els precaris centres de primera acollida desbordats. De fet, la situació d’aquests últims mesos ja ha sigut més preocupant del que s’esperava: segons l’OIM, hi va haver 12 morts al dia a la ruta canària el mes d’agost, i només entre el 13 i el 19 de setembre ja han arribat 634 persones a les illes per via marítima.

Aquest any, el Fons Català obrirà un projecte per oferir assessorament sociojurídic gratuït a les persones migrants que arribin a Gran Canària i Tenerife, per tal que coneguin els seus drets i els procediments burocràtics que han de dur a terme. El projecte es farà de la mà de l’Asociación Atlas, una entitat de base que treballa a Las Palmas de Gran Canaria i que té una àmplia experiència amb l’acollida i acompanyament a migrants. Es vol “aprofundir en la llei com a arma de dret. No només volem assessorar, sinó que volem evitar que les persones passin per processos indecents per estar irregularitzades”, comentaven des de l’entitat.

La visió de les institucions i la societat civil 

El Govern canari ha demanat a l'Estat que hi hagi una gestió interterritorial de l'acollida, ja que el 2020 es van prendre decisions errònies des de les oficines de Madrid i les autoritats locals no tenien prou competències per canviar-les. "Es va dir que Canàries corria el risc de 'Lesbositzar-se', però no va passar, tot i que vam estar a punt. Això no pot tornar a passar, no ho permetrem", explicava Txema Santana, assessor del Govern canari. 

Tant els municipis com el Govern tenen queixes sobre les seves competències en matèria d'acollida, però parlen amb més calma perquè en els darrers mesos s'han accelerat molt els trasllats a península. Els macrocampaments de Las Canteras -gestionat per OIM- i Las Raíces -gestionat per Accem- a Tenerife estan a menys de la meitat de la seva capacitat perquè s'estan preparant per a les futures arribades, però tot i això segueixen sent centres precaris per a persones que venen de periples migratoris molt durs. Es tracta d'espais que es van obrir en una situació d'emergència i no s'haurien de convertir en dispositius residencials estables. 

La majoria d'homes que viuen a ambdós campaments (les dones s'acullen a programes d'altres entitats) són provinents del Senegal, Mali i Marroc, i la mitjana d'edat és d'entre 20 i 30 anys. 

El campament de Las Raíces preocupa especialment a la societat civil organitzada, que comenta que el dispositiu està en el punt més humit de l'illa, que no està ben habilitat i que se'n desconeix el reglament intern. A més, s'han denunciat una falta d'atenció mèdica a persones malaltes i l'oferta de menjar en mal estat. 

L'Asamblea de Apoyo a Migrantes de Tenerife, formada per centenars de ciutadans i ciutadanes unides per la solidaritat, denuncia la gestió de la Fiscalia per determinar l'edat dels joves que arriben. "Hi ha un abús de poder terrible", comentava Fernando Herraez, membre de l'assemblea, "la Fiscalia invalida la documentació que els migrants porten dels seus països on consta la seva edat, i els hi fan la prova òssia per determinar-ne l'edat, la qual té un marge d'error de 2 anys".  

Des del municipalisme hi ha capacitat per fer incidència i polítiques que dignifiquin l'acollida. El refugi afecta la vida i és responsabilitat de totes aplicar una gestió compartida de l'acollida. 

📷 Fotografia de portada: joves reunits fora del campament de Las Raíces 

📷 Reunió amb Asociación Atlas i Somos Red

📷 Campament de Las Raíces