Mohammad Khan fa 20 anys que viu a Barcelona i en fa 5 que és president de l'associació d'afganesos de Catalunya i Espanya, des de la qual donen suport a la comunitat afganesa al territori i reivindicar els seus drets. Khan indica que a Catalunya hi ha entre 350 i 500 afganesos, i a tot l'Estat prop de 2.000, i es queixa de la poca disposició del govern a obrir vies segures d'acollida davant la greu crisi que viu l'Afganistan per l'arribada dels Talibans al poder i la retirada dels Estats Units. 

Situació a l'Afganistan

"L'acord firmat pels Estats Units amb els Talibans està molt malament, és una vergonya. S'hauria d'haver firmat amb les tres parts juntes: els talibans, el Govern afganès i els Estats Units, però simplement han decidit fer el tracte amb els terroristes i deixar la població a l'estacada. Volíem escapar dels talibans per salvar la vida però els nord-americans ens deixen morir. 

L'Estat espanyol ho ha estat fent molt malament, massa malament. Des de l'associació estem apretant el govern però no ens fan cas. Han enviat molts avions i només han evacuat unes 1000 persones afganeses, la resta han sigut persones d'altres països. Han jugat amb la nostra vida. Està clar que tothom té dret a salvar la seva vida, però la prioritat hauria de ser per aquelles persones afganeses que tenen família a Espanya i les que estan en greu perill, però si l'Estat evacua a persones d'altres països segur que aquests els paguen, per tant han estat fent negoci. 

Els afganesos estem cansats de la guerra i hem decidit que no en volem més. No tenim força per lluitar 70 mil anys més. Tenim un orgull per defensar la terra, podríem lluitar més pero ja no volem més sang, no volem més baralla. Els talibans van avisar que quan arribessin al poder no canviarien res, inclús van anunciar que hi hauria drets per les dones i per totes les ètnies, però és mentida. Tot i així aquesta va ser la raó per la qual la gent del país els va obrir les portes i els va deixar avançar. 

Per a què han servit tants diners gastats a l'Afganistan? El país estava arruïnat, l'hem reformat tot i ara l'entreguen a l'enemic, per a què serveix això?"

Futur del país

El futur el veig com un riu de sang. Crec que els talibans tornaran a aplicar la mà de ferro. Serà inclús pitjor que fa 20 anys, ja que en aquell moment no hi havia tanta tecnologia ni tant armament com ara. Actualment hi ha molt avenç. 

A més, ni somniar que les dones puguin tornar a tenir tanta llibertat com tenien fins ara, això ho tinc molt clar. 

Resposta de la comunitat internacional

El món primer ha de donar suport a aquelles persones activistes que tenen a la seva família en perill, i a tota la gent que ha treballat a l'exèrcit i a altres departaments d'Estat que estan verdaderament en perill. Amb els seus papers i certificats han d'obrir una manera segura perquè puguin sortir del país. 

A tot el món hi ha gairebé 3,5 milions de refugiats afganesos, però 2,8 dels quals estan a l'Àsia, no a Europa. La població europea creu que tots els refugiats estan allà i això és un gran problema. Fugim de la guerra i només volem democràcia. 

Tot i així, Europa no crec que respongui a les demandes d'asil. Els Estats Units i Canadà són els que més estan acollint, a Europa hi ha Alemanya i França que són els que més estan complint però Espanya no. La meva germana i el meu germà estaven a l'aeroport amb els seus fills menors d'edat i tota la documentació necessària per venir però no els van deixar pujar a l'avió. Els van treure de l'aeroport i jo estic molt preocupat. 

Què fer per evitar que els talibans es quedin al poder

Primer el que cal fer tot el món és no reconèixer l'Estat Emirat d'Afganistan. Això és molt fàcil perquè si no se'l reconeix d'on menjaran? Com sortiran del país? Com ho faran per mantenir a tota aquella gent? Pressionar, ja està. Cal tancar l'aixeta. 

Si realment volem ajudar el món, no hem de reconèixer l'Estat dels talibans. Si volem fer negoci, aleshores, no hi veig sortida. Si busquem el propi interès, no anirem enlloc. 

La direcció del Fons Català s'ha reunit amb Mohammad Khan per analitzar la crisi al país.