Des de l’any 2015 el municipalisme català s’ha mobilitzat de manera continuada a favor de l'acollida, del dret d'asil i la defensa de vies d'accés legals i segures per les persones que es veuen forçades a migrar i cerquen refugi. D’acord amb aquest compromís, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones Refugiades el 20 de juny, des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament volem mostrar la nostra preocupació davant la vulneració creixent del dret a la protecció internacional, el refugi i l’asil al que estem assistint.

Amb l’esclat de la pandèmia s’ha agreujat la situació en la que viuen les persones que cerquen refugi, i ha intensificat i legitimat els mecanismes més repressius del control de fronteres. Les poblacions desplaçades, incloses les persones refugiades, sol·licitants d’asil i desplaçades internes han esdevingut especialment vulnerables als impactes negatius de la COVID-19 i han estat víctimes directes de les mesures governamentals de control de la mobilitat.

La Covid-19 ha servit de pretext a la UE per reforçar el control fronterer incomplint les seves responsabilitats amb la legislació sobre refugi i asil, un fet que ha suposat un dràstic increment de les vulneracions dels drets de les persones que han intentat creuar-les.

El 2020 ha esdevingut el més tràgic de les darreres dècades en les rutes migratòries. Les rutes mediterrània central i occidental han vist disminuir la seva afluència degut a la limitació de la mobilitat i el tancament de fronteres terrestres, un fet que ha comportat la reactivació de la ruta canària, convertint-se alhora en la més mortífera. Les dades indiquen que un de cada vint persones migrants no arriba a trepitjar terra ferma. Les morts a la Mediterrània han augmentat dia rere dia, restant invisibilitzades la major part del temps. S’estima que al llarg de l’any van morir 2.100 persones ofegades intentant arribar a territori espanyol, un 143% més que el 2019. Segons l’organització “Caminando Fronteras” el 85% d’aquestes morts es van produir viatjant en direcció a les Illes Canàries, segons els naufragis registrats.

Així mateix, les persones que van poder arribar a l’arxipèlag per via marítima han vist agreujada la seva ja precària situació per la inexistència de condicions d’acollida digna. Ni les instal·lacions utilitzades a l’arribada eren adequades per atendre-les, ni es comptava amb el personal suficient per informar sobre els seus drets. Per altra banda, es van trametre ordres de devolució sense una assistència jurídica adequada per demanar asil, posant en risc les seves vides al retornar-les als països de trànsit o de destí dels que van fugir. I finalment, les que s’han pogut quedar no han tingut opció de traslladar-se a la península, una situació d’estancament que ja estan patint les persones demandants de refugi a les illes gregues, que han esdevingut veritables illes “presons” que dificulten la petició d’acollida al continent.

La dinàmica de la gestió d'aquesta crisi d’acollida està marcada per la passivitat, la manca de voluntat política i l'incompliment dels compromisos d'acollida de la Unió Europea. La crisi necessita una resposta compartida i no confinant persones a les portes del continent. L’emergència és una realitat que no s’atura i el municipalisme català ha de tenir un paper rellevant responent a la crisi d’acollida amb responsabilitat i solidaritat. La campanya #MónLocalRefugi del Fons Català iniciada el 2015, segueix activa, perquè continua sent necessari pal·liar el patiment humà en les rutes de fugida i als països de primera acollida.

Davant d’aquesta situació, des del Fons Català s’ha continuat donant suport a les organitzacions i entitats que salven vides i defensen refugiats a la ruta oriental i a les illes gregues, i s’ha obert una línia de treball a la frontera sud per treballar amb institucions i entitats de la societat civil a Melilla, a Gran Canària i a Tenerife per tal d’identificar les necessitats de suport legal i poder obrir un projecte que ajudi a donar protecció i assistència jurídica a les persones en trànsit que arriben al territori espanyol i es troben desemparades.

Per aquesta mateixa raó creiem imprescindible reforçar la sensibilització a Catalunya mitjançant la campanya #DefensaLaCooperació que ha endegat enguany el Fons Català per visibilitzar la tasca del municipalisme solidari amb el dret al refugi i garantir que els pressupostos municipals mantinguin i reforcin el seu compromís solidari amb la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional per donar resposta a la crisi d’acollida.

Des del Fons Català ens comprometem a seguir treballant per revertir la situació inhumana en què es troben milers de persones arreu que es veuen forçades a migrar, i per garantir vies segures i dignitat. Perquè creiem en una Europa que es basi en la solidaritat.

Barcelona, 20 de juny de 2021.

📸 Fotomovimiento. Creative Commons.