L'últim trimestre de 1994 una xifra es va convertir en símbol: el 0,7%. Milers de persones es van mobilitzar reclamant un món més just, una major cooperació amb el Tercer Món i l'aposta d'un món més solidari. L'aspecte de l'Avinguda Diagonal de Barcelona amb un miler de tendes instal·lades durant 36 dies van esdevenir icòniques per un moviment que 25 anys després segueix treballant per esborrar la frontera nord-sud.

Ara, vint-i-cinc anys després, des del web del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) recollim reflexions sobre què van suposar les acampades pel 0,7% i com han transformat la cooperació internacional. 

Josep Bel. Sindicalista
«Es va desencadenar un gran moviment solidari que va unir milers de ciutadans per fer un món millor»

«Durant un mes i mig, es van fer assemblees diàries, xerrades sobre les diferències entre el Nord i el Sud, i es van organitzar nombrosos tallers i debats. Va ser una iniciativa de base i de coordinació horitzontal per denunciar la pobresa i l’exclusió social, i va promoure un creixement de la implicació de molts joves amb les ONG i els moviments socials. Els sindicats ens vam implicar en la lluita internacional per la justícia social practicant el 0,7% dels nostres pressupostos a la cooperació.
Avui no es compleix el 0,7% del PIB, ni a l’Estat espanyol ni al Parlament català. Però és cert que a partir d’aquella acampada, centenars de joves hem fet voluntariat a molts països i continuem implicats en la solidaritat internacionalista». 

David Lascorz. Comitè Oscar Romero
«La crua realitat és que 25 anys després la situació mundial poc ha canviat» 

«En el seu moment van marcar una fita molt important en la reivindicació social. Va ser com un despertar de la solidaritat. Va servir per posar en evidència una realitat i per mirar de fer pressió als governs a l'hora de destinar el 0,7% del seu PIB a les ajudes al desenvolupament als països amb necessitats. Després de l’acampada va haver-hi un augment en la creació d’associacions amb l’objectiu d’ajudar als països més necessitats. Els governs es van comprometre a augmentar la seva partida destinada a aquest objectiu, encara que molt per sota del 0,7% demanat. S’han anat fent petits avanços en aquest sentit fins a l’inici de la crisi.

Però la crua realitat és que 25 anys després la situació mundial poc ha canviat i els països rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres.

El model econòmic actual fa temps que està en crisis (desigualtat social, degradació mediambiental) i canviar aquesta tendència és molt complicat donat que hi han molts interessos creats i que des de la nostra societat (“primer món”) significaria perdre els nostres privilegis».

Llorenç Olivé. Justícia i Pau
«Allà s’arrencaren les primeres polítiques serioses de cooperació de la Generalitat i d’ajuntaments catalans»

«Representaren un rebrot d’aquella primera campanya que es va fer el 1982 des de Justícia i Pau per conscienciar sobre les diferències Nord-Sud i reclamar el compromís polític del 0,7%; d’allà s’arrencaren les primeres polítiques serioses de cooperació de la Generalitat i d’ajuntaments catalans. 25 anys després, les desigualtats socials i econòmiques a nivell mundial s’han incrementat notablement. Però hi ha una esperança, les persones; que hi som i hi serem des de les lluites compartides endegades des de les entitats».

Toni Codina. Exdirector de SETEM
«També van comportar canvis en el conjunt de les polítiques socials gràcies a l'enfortiment del discurs de l'equitat, els drets humans i la justícia social»
 

«Van suposar una inflexió molt important en la mentalitat col·lectiva: passar de considerar-nos una societat acomplexada i assistida, a una societat proactiva, oberta al món i solidària. No només van comportar canvis en les polítiques de cooperació, molts dels quals avui encara perduren, sinó també en el conjunt de les polítiques socials gràcies a l'enfortiment del discurs de l'equitat, els drets humans i la justícia social».

Laura Pérez. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
«Van significar la visibilització massiva d'un problema de caràcter global: les desigualtats»

«Les acampades pel 0,7% van significar la visibilització massiva d'un problema de caràcter global – les desigualtats – i la seva traducció en polítiques públiques a tots els nivells. L’impacte de les acampades va ser especialment fort a l’escala municipal, amb ciutats que van aconseguir competències destacades en cooperació. En 2015, Barcelona es va convertir en la primera gran ciutat de l’Estat en dedicar el 0,7% a Justícia Global. Un altre efecte a llarg termini de les acampades va ser precisament el canvi en la concepció d’aquestes polítiques en Barcelona, passant de la idea de la cooperació Nord-Sud a la de Justícia Global, que connecta la lluita per la justícia social a la ciutat i arreu del món».