"Continuen els murs, els camps, els desplaçaments forçats, la violació de drets, les deportacions, els centres d'internament i tants altres dispositius que atempten contra la llibertat de les persones en moviment", deia Alba Martínez, tresorera del Fons Català i Regidora de l'Ajuntament de Sant Boi, a la benvinguda al webinar "El dret d'asil en risc" del 17 de juny. 

L'acte va estar organitzat pel Grup de Treball Món Local Refugi del Fons amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades el diumenge 20 de juny. L'objectiu era que diversos activistes que treballen a primera línia a les fronteres europees compartíssin la seva visió i la seva experiència per tal de poder prendre consciència col·lectiva, conèixer de primera mà què està passant amb les polítiques migratòries i traçar possibles noves vies de ruta.

Després de la benvinguda, la poeta Isa García va submergir a totes les persones espectadores al Mar Mediterrani i els va posar al davant, a través de les seves paraules, el patiment d'una persona migrant a la deriva que espera i espera l'arriba del rescat que potser no arribarà mai. 

"Diario de a bordo. Día 13. 

Un punto indeterminado en el Mar Mediterráneo, seguimos en el barco sentados frente al mar

Las piernas encogidas por el frío sentados frente al mar 

que es un espacio sombrío donde poder perder una vida y no lamentarlo días después (...)"

Posteriorment la periodista Gemma Pinyol va obrir la taula rodona sobre la política migratòria de la Unió Europea, fent un anàlisi de la nova llei de migració i asil de 2020, el que ella anomena "llei de control de fronteres", i traslladant part de la responsabilitat en la ciutadania: "Que estiguem laminant i vulnerant el dret d'asil no passa perquè hi hagi gent dolenta al món sinó perquè clarament la ciutadania no està sent capaç d'enviar el missatge de que això ens importa".

En aquesta taula, moderada pel president de l'Observatori DESC Marco Aparicio, hi van participar activistes que treballen a entitats col·laboradores amb el Fons des de fa temps:

Marion Bouchetel, de Legal Centre Lesvos, va explicar les condicions infrahumanes en les quals es troben moltes persones en moviment a Grècia i va posar èmfasi en com el nou pacte migratori entre la Unió Europea i Turquia va afectar molt negativament els migrants a Grècia. "Està dissenyat per rebutjar a més i més gent i deportar-los. (El pacte) Assumeix que Turquia és un país segur i això és molt greu perquè permet al servei d'asil a Grècia rebutjar a tothom sense tenir l'obligació de revisar individualment les peticions d'asil" comentava. 

Més tard, Matilda Zacco, de No Name Kitchen, va explicar que la situació a Belica Kladusa (Bòsnia), poble fronterer amb Croàcia, "és molt tensa i hi ha molta criminalització de la solidaritat. Hem d'anar amb molt de compte." Una companya de la mateixa entitat però ubicada a Ceuta, María Díaz-Pastor, va explicar com es va gestionar el mes de maig l'entrada massiva de persones migrants, que es va caracteritzar per vulneracions flagrants dels drets humans, devolucions en calent, tràmits poc rigorosos, etc. 

Per altra banda, des de Melilla, Anna Peñarroya, de Solidary Wheels, va denunciar el tractament que pateixen les nenes i les dones migrants, que són doblement victimitzades, i va reivindicar el paper de l'entitat d'estar a tots aquells espais on no hi arriba ningú més. 

Finalment també es va comptar amb la participació del periodista Txema Santana i de Fernando Herráez, membre de l'Asamblea de Apoyo a migrantes de Tenerife, els quals van donar una visió des de les illes Canàries, que han sigut escenari d'una gran arribada de persones migrants en els últims mesos i han vist com el sistema d'acollida es col·lapsava. 

Arribats al final, l'Alba Martínez i el David Minoves, director del Fons Català, van presentar el Manifest de l'entitat pel Dia de les Persones Refugiades i un comunicat de denúncia pel judici a 6 joves afganesos acusats de l'incendi del camp de Mòria el 2020. 

📸 Creative Commons