Shira Miguel és directora de la organització Moviment de dones Nidia White que dona protecció, refugi i asistència integral a nenes i dones que han patit violències masclistes a la regió autònoma de la costa Carib Nord de Nicaragua. Es presenta com a dona "orgullosament negra, afrodescendent, feminista i defensora dels drets humans de les dones i nenes", i té una àmplia experiència en cooperació i en el treball comunitari de base. 

Nidia White té l'únic alberg que existeix a tota la regió per a la protecció de dones i nenes supervivents de violència i abús sexual, el qual rep el suport de diversos municipis catalans a través del Fons Català. Al centre es dediquen directament a la protecció i atenció dels drets humans de les dones des del respecte i la integració intercultural, reconeixent que les dones indígenes, les dones afrodescendents i les dones mestisses costeres tenen la seva pròpia lògica, la seva pròpia vivència i els seus propis processos de recuperació basats en la seva cultura, tradició i cosmovisió. 

L'organització està agermanada amb l'Ajuntament de Vilafranca i a través d'aquesta aliança es pot assegurar que les dones i nenes de la regió tinguin un espai segur on puguin refugiar-se i on puguin tenir un procés d'acompanyament per a la seva recuperació.

Com treballeu a Nidia White per tal d'ajudar a les supervivents de violències masclistes?

Per nosaltres és important l'accés a la justícia, però ho és encara més la recuperació de la persona com a ésser humà, per tant ens centrem en la humanització de la feina partint de l'enfortiment de la identitat ètnica. A Nidia White ens referim a la violència de gènere no només com a la relació desigual de poder entre homes i dones, sinó que sabem que existeixen altres desigualtats per condició de pobresa, per condició ètnica, per ubicació geogràfica, per pertànyer a una comunitat... Aleshores es vulnera encara més la condició de ser dona en els nostres contextos perquè no només has de confrontar o intentar reconstruir processos dins la cultura masclista i patriarcal per la teva condició de dona, sinó que també has de fer-ho per la teva condició de negra, per la teva condició d'indígena, per la teva condició de pertànyer a la costa Carib Nord de Nicaragua... Són factors que també s'han de tenir en compte. 

Quin paper juga la cooperació en la vostra feina?

La cooperació és una part fonamental de l'existència de la nostra feina i creiem firmament que s'ha de continuar treballant en aquests processos perquè ajuden a la reconstrucció i a la humanització de les dones i les nenes que són supervivents de violència. Cal tenir en compte que per nosaltres la sostenibilitat del projecte no depèn únicament de la sostenibilitat econòmica sinó de la capacitat de poder fer possible que una dona i una nena recuperin l'esperança de vida independentment de la condició dolorosa d'abús o de violència en la qual es troba. Creiem en crear aquesta esperança de tal manera que les dones puguin reprendre un pla de vida amb major capacitat i lliures de violència i abús sexual. 

I la cooperació amb perspectiva de gènere?

Fer cooperació amb perspectiva de gènere, però incloent també la perspectiva d'interculturalitat, el qual implica entendre les diferències de relacions desiguals entre homes i dones, però també entendre les realitats que vivim les dones que pertanyem a altres condicions ètniques, que pertanyem a nivells de pobresa bastant alts o que estem ubicades geogràficament en llocs de poca accessibilitat, fets que ens posen en pitjors situacions de vulnerabilitat. 

Crec que és important treballar la perspectiva de gènere perquè sense les dones no hi pot haver desenvolupament, sense les dones no hi ha avenç dins dels diferents processos. Les dones som resilients i som capaces de reconstruir-nos dels processos més dolorosos que hem passat. Si les dones estan bé, les famílies estan bé; si les dones estan bé s'enforteix l'educació, s'enforteix la salut, s'enforteix la comunitat. És necessari treballar la cooperació des d'una perspectiva de gènere, però no només des d'una perspectiva de gènere teòric, sinó des d'una perspectiva de gènere vivencial que permeti també enfortir les capacitats en tots els nivells de les dones. 

La cooperació ha de treballar de manera més directa en l'àmbit comunitari, començar a involucrar-se directament amb la base, amb les persones, i treballar-ho de manera humanitzada, des dels mateixos processos dels pobles, de les comunitats... Poder fer aquest procés de diàleg, d'interacció per permeti crear condicions i alternatives per la prevenció de la violència, per la no repetició de situacions de violència, per tot el procés d'acompanyament basat en un l'articulació amb estructures comunitàries de base i enfortint les capacitats individuals de les comunitats, però també les capacitats de les dones i nenes per poder contrarestar els processos de violència i abusos en els quals es veuen sotmeses. Estem dins d'un sistema llastimós i estructuralment patriarcal que s'ha d'anar deconstruint i anat trobant alternatives ancestrals que permetin enfortit la protecció de dones i nenes.

És fonamental la nostra feina i per continuar fent-lo necessitem que la cooperació entengui per què és important el procés d'acompanyament a poblacions multiètniques i pluriculturals amb enfocament de gènere i amb enfocament d'interculturalitat per a la prevenció de violència i per al desenvolupament en si de les dones. 

Què significa per tu formar part de Nidia White?

Estic orgullosa de poder mantenir-me de dempeus lluitant i somiant perquè les dones de la costa Carib Nord de Nicaragua puguin tenir millors condicions de vida. Estic orgullosa de poder desenvolupar, per molt petites que siguin, petites llavors que les meves filles poden veure. Que els seus cossos puguin ser autònoms, que puguin lluitar i puguin dir què és el que volen i què és el que no volen. Estic orgullosa d'anar construint un camí que permeti que les meves filles puguin tenir un futur millor del que moltes nenes els toca viure en aquests moments dins dels nostres territoris i comunitats.