El 9 d'agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles indígenes, un dia per seguir reivindicant els drets dels pobles originaris d'arreu del món. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament col·labora en diverses iniciatives de suport als rames, un dels pobles indígenes de Nicaragua que habita a la Regió de l'Atlàntic Sud al sud-est del país. Una de les iniciatives treballa per afavorir l'alfabetització i l'educació postalfabetització a les persones integrants d'aquesta comunitat. El projecte inclou la defensa de les seves cultures i costums ancestrals, entre elles la recuperació de la seva llengua.

Una de les contraparts en aquest projecte és l’Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador, nascuda el 1993 que partint de l’educació, treballa de forma integral la producció, la salut i el medi ambient. Conversem amb el seu president, Orlando Pineda Flores, sobre els rama i les perspectives de futur d'aquest col·lectiu indígena. 

Per a contextualitzar, expliquem qui són els rames i com i on viuen en l'actualitat?

En la seva gran majoria, els indígenes rames viuen a l'illa de Rama Cay. Són aproximadament unes 900 persones en una illa del voltant d'1 km quadrat. Aproximadament hi ha 130 cases i viuen molt apretadets. Ja es pot imaginar 900 persones en menys d'1 km quadrat. Una altra part formada per petites comunitats de persones estan repartides entre llocs com Tiktik Kaanu, Rio Indio, Bangkukuk, Wiring Cay... En tots aquests llocs hi ha uns 1500 indígenes rames. A l'illa, que és capital o referència de l'ètnia, hi van arribar fa uns cent cinquanta anys però desconeixem des d'on procedeixen però és una cultura assentada durant milers d'anys a la costa atlàntica de Nicaragua.

Des de l'Asociacion Educacion Popular Carlos Fonseca Amador han treballat amb diferents comunitats indígenes. En el cas de la comunitat rama han apostat per l'alfabetització i postalfabetització de l'ètnia. Perquè la necessitat d'aquest projecte?

Vam arribar l'any 2014 a l'illa de Rama Cay. Casualment, el cens que vam iniciar a l'agost d'aquell any el vam fer conjuntament amb unes mestres catalanes. En veure que existia un 42% d'analfabetisme a l'illa vam prendre la decisió de posar-hi remei. D'acord amb les autoritats locals, el govern de Nicaragua i el govern comunal Rama es va iniciar l'alfabetització a l'illa, que després vam continuar en altres punts on està establerta aquesta ètnia. S'ha aconseguit arribar a percentatges molt baixos. Per exemple, a Bangkukuk l'analfabatisme es va quedar en un 3%, a Tiktik Kaanu un 6%, a Rio Indio al 0% o a l'illa de Rama Cay al 3%.

"Els indígenes rames són els primers de l'Amèrica Central que tenen una escola d'informàtica"

Però l'aposta no ha acabat aquí. S'ha continuat amb una postalfabetització.

Ens vam enamorar tant dels rames que vam pensar que no era correcte deixar-los només amb una alfabetització bàsica. Nosaltres treballem amb l'alfabetització amb vinculació amb la producció, la salut i el medi ambient. Vam decidir engegar aquest treball de post alfabetització després de la resposta obtinguda. Volíem premiar el seu interès. Amb diners o regals no seria correcte. Llavors va ser quan es va apostar per una escola d'informàtica indígena. Conjuntament amb la Universitat de Managua que ens va prestar els tècnics, i després d'aconseguir els ordinadors, es va obrir una escola d'informàtica a l'illa de Rama Cay. L'any passat van sortir els primers 30 indígenes rames amb titulació d'informàtica.

A Managua, capital de Nicaragua, una escola d'informàtica existeix en qualsevol barri, gent que sap d'ordinadors n'hi ha a tot arreu...però els indígenes rames són els primers de l'Amèrica Central que tenen una escola d'informàtica. Són els primers que s'han format en una escola de primària, secundària i ,ara, en informàtica. Quan acabi la quarantena a causa de la Covid-19, continuarà la formació de la segona promoció d'alumnes.

És una població indígena i empobrida. Afectada ja pel canvi climàtic.

En són víctimes. El canvi climàtic ha afectat l'illa de Rama Cay. Els rama recol·lectaven fins fa uns anys, tones de "chacalines", uns crustacis coneguts popularment com a llagostes de riu. Això els permetia la seva subsistència (alimentació i roba). Des del 2014, el "chacalí" ha desaparegut. S'ha enfonsat a les profunditats del mar que ha augmentat de nivell. Les seves petites embarcacions no arriben ara a on hi ha aquest crustaci. El problema de la supervivència, doncs, s'ha aguditzat. Davant d'aquesta situació, nosaltres estem treballant perquè puguin conrear 4.500 hectàrees de terra que són fructíferes per cultius com el cacau, el coco, hortalisses.... Conjuntament amb la Universitat agrària de Managua s'ha treballat perquè els rames puguin dedicar-se a l'agricultura i subsistir. Al setembre anem cap a la zona per ajudar-los en aquest desenvolupament agrari i ajudar-los a sortir de la pobresa que ara pateixen.

"Cal exigir a alguns governs la preservació dels pobles indígenes, també de la seva llengua"

Perquè és important la preservació de les cultures indígenes?

És important cuidar la història, cuidar la seva llengua... Conjuntament amb la comunitat universitària de Nicaragua, estem fent un pla de xoc per tal de poder preservar la llengua dels índigenes rames. Quan es perd una llengua, perdem també l'eix d'una cultura. Tenim localitzats a 12 parlants i 30 semiparlants de la seva llengua. Amb aquests indígenes rescatarem la llengua rama que està pràcticament perduda. L'important és que hi ha un interès real per part dels pares i els fills. Calen accions concretes. Res de grans cimeres. Cal salvar llengües indígenes que s'estan perdent escandalosament. Cal exigir a alguns governs la preservació dels pobles indígenes, també amb la seva llengua.

Com ha afectat la Covid-19 a la comunitat rama i als projectes que hi estan desenvolupant?

Amb un gran treball de conscienciació en aspectes com la higiene, s'ha aconseguit que a l'illa de  Rama Cay no hi hagi ni un sol cas de coronavirus. Això ha ajudat a preservar la salut de les comunitats que hi viuen. També cal ser molt prudent a l'hora de saber qui entra, qui surt.... Sense educació i conscienciació i l'atenció mèdica primària, qui sap que podia haver passat en aquesta illa. Una illa amb un contagi és un lloc altament perillós.