El Fons Català ha viatjat al Marroc en una missió tècnica que ha durat del 24 de maig al 1 de juny. Han participat d’aquesta missió Joan Ribas, responsable de l’àrea d’Àfrica i Mediterrània, Victòria Planas, responsable de l’àrea d’Emergències i Acció Humanitària, i Zouhair el Hairan, tècnic dinamitzador de la ciutadania d’origen marroquí al projecte Shababuna i assessor del Fons Català en el procés de reflexió i debat de la cooperació dels ens locals catalans amb el Marroc.

La missió ha permès realitzar un seguiment de projectes a terreny després de dos anys i mig de parèntesi obligat per la Covid-19, reprendre el contacte presencial i directe amb entitats estratègiques amb qui els ajuntaments catalans treballen al Marroc, reforçar la coordinació interna entre les àrees de Mediterrània i d’Acció Humanitària del Fons Català i fer una identificació amb les autoritats regionals de l’Oriental i de Tànger-Tetuan-Alhoceimas per establir unes bases sòlides de les accions a futur.

Tota aquesta informació serà processada i compartida amb els ens locals catalans que participin a la jornada de reflexió i debat sobre la cooperació descentralitzada amb el Marroc els dies 29 de juny i 7 de juliol.

Melilla, Oujda i Tetuan

La missió es va iniciar el 25 de maig amb una visita a Melilla, on es va mantenir una reunió amb una advocada de Solidary Wheels que a través del projecte “Atenció sòcio-jurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la frontera Sud: Melilla” fa acompanyament a menors i joves sols. La delegació del Fons va poder constatar l’espai de “no dret” que es produeix a la ciutat autònoma, especialment amb els joves d’origen marroquí que no queden protegits pel sistema legal de protecció.

A Oujda, el Fons català es va reunir amb el vicepresident del Consell Regional de l’Oriental, Sr. Salah el Aboudi, i altres responsables tècnics de la regió. També hi va participar una representant del Departament d’Afers Exteriors i Govern Obert de la Generalitat, per fer un repàs de l’estat d’execució del projecte Shababuna en què totes tres institucions formen part del partenariat. Més enllà del projecte Shababuna, des del Fons Català es va manifestar l’interès en obrir noves línies de cooperació amb els governs locals i regionals del Marroc. També es va mantenir una reunió amb representants de la Confederació Democràtica del treball (CDT), a Tetuan, i altres organitzacions sindicals marroquines implicades en el projecte “Dona, Igualtat i Treball Digne al Marroc 2019-2022 (Fase III)”, per fer balanç del projecte.

Joves i infants, el col·lectiu més vulnerable

Durant la missió, el Fons Català també es va desplaçar fins a Ceuta, per visitar el projecte “Atenció sòcio-jurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la frontera Sud: Ceuta, implementat per l’entitat No Name Kitchen. Durant la reunió, l’entitat va explicar el cas de cinc nois d’entre 15 i 19 anys que, després de 10 mesos d’espera, van decidir passar pels seus propis mitjans a l’altra banda de l’estret de Gibraltar amb una balsa construïda per ells mateixos. Van desaparèixer al mar.

En aquest procés de trànsit, els infants i menors són un dels col·lectius més afectats. Per aquest motiu, el Fons Català es va reunir també amb l’entitat Ahlam, que porten a terme el projecte “Millora de les condicions per afavorir el benestar i l’educació dels menors de famílies migrants i refugiades a la Regió de Tànger”. Amb elles, la delegació també va poder visitar les escoles primàries d’Alirfane, al barri de Boukhalef, i de Mouad Ibnou Jabal, al barri de Mesnana, barris populars amb una alta densitat de població arribada els darrers anys d’altres zones del Marroc. Ahlam, en coordinació amb l’ACPP, està implementant en set escoles d’aquests barris un seguit d’accions de millora de la infraestructura i de l’accessibilitat, i ampliació d’espais d’ús per als infants.

La delegació del Fons Català també es va reunir amb Claire Trichaut, responsable al Marroc del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, i representants de l’Associació Nahda,  contrapart marroquina d’aquesta entitat en els projectes “Rassif, Millora de les situacions de risc dels menors migrants a Tànger” i “PRODEMA: Promoció del dret a l’educació sense violències basades en el gènere de les noies en risc a Tànger”. Aquestes entitats incideixen en la disminució de les taxes d’abandonament escolar (400.000 infants cada any deixen els estudis al Marroc) a través del reforçament de competències dels diferents actors del sistema educatiu.

Pel que fa a les persones joves, el Fons Català també es va reunir amb l’Organització de Joves Africans (OJA), una entitat que integra persones sud-saharianes residents al Marroc que col·labora amb Ahlam. L’OJA va informar que les persones migrants i refugiades en situació de població flotant a la zona de Tànger es calcula entre dues i tres mil persones, tot i que les autoritats no faciliten dades oficials.

La defensa dels drets de les dones al Marroc

Durant l’estada al Marroc, el Fons Català també va voler abordar la situació de les dones a través de diverses visites. Una d’elles va ser al Consell Regional de Tànger Tetuan Alhoceimas, per reprendre les dinàmiques de cooperació que s’havien establert amb el municipalisme català entre 2012 i 2018 a través d’un projecte de suport al desplegament de les instàncies paritat i igualtat d’oportunitats entre dones i homes a 16 comunes rurals de la regió.

A Casablanca, la delegació del Fons va visitar la Aicha Ech-Chenna, una defensora dels drets humans que des de la dècada dels anys 80 treballa en la protecció de les mares solteres al Marroc a través de l’Association Solidarité Féminine (ASF), contrapart de l’Associació d’Amics dels Infants del Marroc en el projecte “Suport a mares solteres i llurs infants, inserció sociolaboral i mesures per fer front a la pandèmia de la Covid19” i en el projecte de la campanya Món Local Covid19 “Ajuda d’emergència per a mantenir les accions de suport a les mares solteres i els seus infants al Marroc, en un context de Covid19”. Tot i els avenços legals aconseguits amb la Moudawana (Codi de Família) al 2004 i la Constitució del 2011, encara existeix una discriminació legal en els models de família no tradicionals i l’estigma social continua sent molt present. Aquestes circumstàncies aboquen a les mares solteres i als seus fills i filles a una situació d’extrema vulnerabilitat.

Finalment, l’ASF va acompanyar a la delegació del Fons a visitar dos dels tres centres d’acollida de mares solteres, on se’ls presten serveis d’alfabetització (en aquells casos que és necessari), formacions professionals en diversos itineraris amb acompanyament en inserció laboral per activitats generadors d’ingressos i un servei de llar d’infants per als infants que permet a les mares conciliar les seves activitats professionals amb la cura dels fills i filles.

Una missió esperada

La darrera missió del Fons Català al Marroc va tenir lloc a finals de 2019, i des d’aleshores no se n’havien pogut fer per les limitacions dels desplaçaments i tancaments de fronteres derivats de la Covid 19. Les difícils relacions diplomàtiques entre el Marroc i l’Estat espanyol (que assoliren el seu punt més baix al maig de 2021 amb el salt massiu de la tanca de Ceuta de més de 8.000 persones) tampoc han ajudat a facilitar els intercanvis els darrers dos anys i mig. Malgrat tot, el Marroc segueix sent un país estratègic per a la cooperació municipalista, atesa la proximitat geogràfica, els vincles històrics materialitzats a través de nombrosos projectes i, de forma més important, el fet que més de 238 mil ciutadans i ciutadanes de Catalunya (un 3% de la població) hi han nascut.