General

El Fons Català torna a Polònia per tancar projectes amb entitats locals

En un context tan complex i variable és important anar a terreny per conèixer l'evolució de la crisi i els canvis de les necessitats

 

25 April 2022

Del 13 al 21 d'abril el Fons Català ha fet un segon viatge a Polònia per tancar acords amb organitzacions que donen assistència a les persones víctimes de la guerra a Ucraïna. 

Ha sigut una missió tècnica, formada per la cap d'Acció Humanitària i Emergència, Victòria Planas, i la responsable de Comunicació, Txell Escolà. Al llarg d'una setmana, l'equip ha visitat Varsòvia, Lublin, Medyka i Cracòvia, on ha pogut veure el context en primera persona, ha pogut veure els canvis que hi ha hagut des que es va fer el primer viatge a terreny el mes de març i s'ha pogut reunir amb entitats que estan oferint diferents serveis a les persones refugiades. 

 

Quina situació viu Polònia després de 2 mesos de guerra a Ucraïna?

Polònia ha rebut ja 2,9 milions de persones refugiades i les entrades a peu a les fronteres s'han reduït molt, tot i que estan lluny d'aturar-se. Els centres de trànsit i d'acollida segueixen plens i les organitzacions segueixen desbordades per atendre a tota la població que fuig de la guerra. Pel que fa a l'entrada i sortida de vehicles, el trànsit segueix sent molt alt i el control a frontera molt lent, fet que provoca que es generin cues quilomètriques tant a la banda ucraïnesa com a la banda polonesa. 

Hi ha autobusos provinents Kíiv i Kharkiv que es queden dos i tres dies atrapats a la frontera per entrar a Polònia, deixant a les persones de dins molt cansades i depenents de l'assistència dels voluntaris que els porten menjar i productes higiènics. 

.

Dos mesos després de l'inici de la guerra, els dispositius activats a Polònia estan més organitzats i s'ha incrementat la vigilància i protecció de les persones tant a la frontera com als centres de recepció per tal d'evitar segrestos, tràfic i violència. 

El Fons Català ha detectat canvis en el fluxe migratori a la frontera, com ara que està havent-hi una segona onada caracteritzada per l'entrada de persones més vulnerables i amb pocs o cap vincle amb Polònia o altres països europeus. A més, també comença a haver-hi bastantes famílies que tornen cap a Ucraïna veient que la guerra s'allarga. Aquest fet generarà noves necessitats a l'oest d'Ucraïna, on es concentra la major part dels desplaçats interns. 

Les persones refugiades a Polònia estan a centres de recepció i a pisos d'acollida, però la població d'ètnia gitana pateix discriminació i té més dificultats per ser acollida en pisos.

Per altra banda, hi ha milers d'infants que han de ser escolaritzats però cal habilitar els centres i el sistema educatiu per la rebuda de nous estudiants que no parlen l'idioma. Hi ha escoles que han creat aules d'acollida però tot i així els examens d'accés a secundària són en polonès i els estudiants refugiats tenen menys opció a poder anar a una bona escola a causa de la barrera de l'idioma. 

 

Reunions amb organitzacions i radi d'actuació 

La delegació s'ha reunit amb entitats per tal de saber com estan treballant i quines necessitats tenen per tal de poder trobar acords de col·laboració: 

  • Comitè d'Assistència Social de Polònia (contrapart de l'Associació Catalana per la Pau): entitat del tercer sector que està habilitant espais a un centre d'atenció de Milanówek per acollir a persones refugiades i oferir-los un supot psicològic. 
  • Feminoteka: organització feminista que dona una assistència psicològica online i offline a dones supervivents de violència de gènere. 
  • Mudita: organització centrada en donar assistència a les persones refugiades amb diversitat funcional. Han obert dos centres de recepció a Cracòvia i a Varsòvia, treballen per la integració d'aquestes persones a Polònia i busquen crear una xarxa d'entitats europees per reubicar a diversos països el màxim de població possible.
  • Salam Lab: organització que gestiona un centre de recepció a Cracòvia, el reallotjament de les persones refugiades en pisos (amb especial atenció a la comunitat gitana) i suport psicològic. 
  • Fundació Zustricz: entitat de la diàspora ucraïnesa que treballa conjuntament amb Salam Lab al centre de recepció a Cracòvia i que ofereix suport psicològic. 
  • Sztukmistreze: suport emocional i integració social a través del circ. 
  • Pallassos Sense Fronteres: suport emocional i reconstrucció del teixit social a través de l'humor i l'espectacle, tant per infants com per adults. 

Hi ha altres organitzacions amb les quals el Fons Català encara no s'ha pogut reunir però amb qui treballarà tant a Polònia com a Ucraïna:

  • Creu Roja
  • Acció Solidària Logística
  • Arbeiter-Samariter-Bund Deutchland-Ukraine (ASB)

Aquest viatge ha permès fer una identificació de necessitats en profunditat, establir relacions amb les organitzacions aliades a Polònia i egegar els projectes emmarcats a la campanya d'emergència del Fons Català per Ucraïna.