General

Tècniques destacades: Montse Balaguer i Sandra Garrusta, de l'Ajuntament de Mataró

El Fons Català té més de 300 socis compromesos amb la solidaritat i la cooperació que volem donar a conèixer cada mes

04 October 2021
  • Quina ha sigut la vostra trajectòria professional?

Montse Balaguer: Després de llicenciar-se en Antropologia, vaig cursar un Màster en Direcció de Projectes de Lleure Socioeducatiu i un Màster en Anàlisi Política. A nivell professional em vaig especialitzar en l’àmbit de la participació i l’associacionisme, mentre col·laborava en diferents organitzacions de l’àmbit cultural i del lleure. Després d’uns anys treballant al Tercer Sector, l’any 2007 vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Mataró, amb diferents rols, per incorporar-me l’any 2016 com a Cap del Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana.

Sandra Garrusta: Després de llicenciar-me en Sociologia, vaig cursar un Màster en Cooperació i Desenvolupament entre 2002 i 2003. A nivell professional em vaig especialitzar en l’àmbit del Comerç Just i el consum responsable, mentre col·laborava en diferents organitzacions de manera voluntària en els àmbits de la cooperació, l’acció humanitària i la inserció social i laboral. En el 2007 vaig començar a treballar en l’administració pública en diferents ajuntaments. Aquestes dues experiències em van servir en el 2018 per incorporar-me com a Tècnica de Cooperació a l’Ajuntament de Mataró.

 

  • Quina implicació té Mataró en l'àmbit de la cooperació?

Mataró té una llarga tradició en el terreny de la cooperació. La solidaritat ciutadana i el teixit associatiu mataroní, motivats per col·laborar en construir un món millor, va fer de motor perquè l’Ajuntament de Mataró es convertís en un dels primers consistoris catalans en tenir regidoria pròpia destinada a la Cooperació al Desenvolupament. També va ser un dels primers municipis en formar part del Fons Català de Cooperació en l’any 1987. Des de 1995, Mataró destina una aplicació pressupostària anual als projectes de cooperació en diferents països i amb diferents objectius sectorials. També disposa d’un Consell Sectorial en solidaritat i cooperació des de l’any 1996 i un Pla Director de la Solidaritat i la Cooperació al Desenvolupament des del 2006.

 

  • Quines previsions teniu per aquest curs vinent en matèria de cooperació?

La tendència natural que està seguint l’Ajuntament de Mataró en els darrers anys, juntament amb moltes altres administracions locals o supramunicipals, en matèria de cooperació per al desenvolupament és la de l’enfocament de la Justícia Global com a element de transformació sostenible a nivell mundial. Aquesta transició, s’ha vist accelerada amb l’esclat de crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, que ha posat de manifest la fragilitat d’un model global que prioritza l’acumulació de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta.

Sensibilitzar sobre les causes de les desigualtats i posar l’accent sobre la vulnerabilització que aquesta i altres crisis produeixen en els col·lectius més desfavorits és una de les nostres prioritats, seguint el paradigma de Justícia Global. Tot i que el context ha afectat als projectes de cooperació al desenvolupament que es venien realitzant, i ha vist afectada la nostra feina, la voluntat i el compromís han fet que en aquest 2021 haguem fet passes endavant per recordar que la cooperació és més necessària que mai.