Quina diferència hi ha entre drets ambientals i canvi climàtic? Què entenem per Justícia climàtica? Afecta igual a països del Nord i del Sud? Aquestes són algunes de les temàtiques que s'han plantejat en el webinar "Acció Climàtica, cooperació i món local: On som i cap on anem?" que s'ha fet aquest dimecres, 9 de juny, organitzat per l'Àrea de Relacions Internacionals i de Cooperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Fons Català de Cooperació . El webinar ha servit per presentar un estudi fet per l'estudi Ramon Folch sobre la necessitat d'implantar la sostenibilitat ambiental als projectes de cooperació.

La consellera de l'AMB i membre de la Junta Directiva del Fons Català, Elisenda Alamany, ha obert el webinar assegurant que "la crisi de 2008 ja va posar sobre la taula que "el progrés no és possible sense atendre els límits mediambientals" i quinze anys després requereix fer-ho amb celeritat. Alamany ha insistit en la necessitat d'impulsar, tant des de l'AMB com des del Fons Català, la relació/vinculació entre cooperació i emergència climàtica.

Marina Caballería de l'estudi Ramon Folch, ha presentat els resultats de l'estudi de diagnòstic (clica aquí). Després de l'anàlisi de la informació recollida en el treball es considera que, en l'actual context d'emergència, és més necessari que mai un treball conjunt de les àrees de cooperació i medi ambient amb projectes sostenibles. També es recomana replicar en països del Sud accions mediambientals que s'han portat a terme a Catalunya amb bons resultats sempre que aquest es pugui adaptar a la realitat dels països on s'actua. Insisteix a fer projectes sense gran petjada ecològica perquè seran els països més empobrits aquells "que més patiran el canvi climàtic" i es recomana als ajuntaments que davant d'aquest context global impulsin projectes "més enllà de l'emergència puntual".

En la jornada també s'han fet una taula rodona i un debat amb les reflexions de diferents experts. Ana Romero, cap de Servei de Sostenibilitat i educació de l'AMB, ha fet una introducció a conceptes com dret mediambiental i justícia climàtica. Malgrat que en els darrers anys la consciència pel medi ha augmentat, la Declaració dels Drets Humans ja parla del dret a "un medi ambient sa". La Cimera del Clima de Rio de Janeiro de 1992 va apostar pel dret "a la informació pública i a la justícia ambiental" i en aquest sentit ha recordat els moviments sorgits, ja als 80 del segle passat, on més enllà d'un esperit preservacionista de grups ecologistes, hi havia col·lectius que defensaven mitigar l'impacte sobre el medi considerant les desigualtats socials, racials...

Jacobo Ocharan responsable de canvi climàtic d'Oxfam, ha indicat que davant d'un "model injust" no calen "remeis" sinó "accions transformadores". Aquest canvi de model productiu per tenir un planeta sostenible s'ha de fer "amb urgència" perquè si no hi ha un canvi dràstic "entre 9 i 15 anys" la situació es convertirà en "irreversible".

Marta García Sierra de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ha alertat que el canvi climàtic és un problema que requereix d'"acció col·lectiva". En aquest sentit ha insistit que cal actuar davant un panorama on es barregen "interessos individuals o privats i els col·lectius", un problema intergeneracional perquè es tendeix "a valorar més el present que el futur?" o a no valorar la "incertesa". En aquest sentit ha dit que cal una "alineació dels interessos privats i els col·lectius" per poder pagar el "deute ecològic" que arrossega el planeta.