General

"Què està passant a Senegal?" Xerrada sobre les arrels de les protestes ciutadanes al país

El Fons Català i l'ICIP organitzen l'acte online per ajuntaments i entitats amb la participació de Toti Rovira, Bombo Ndir, i Carlos Bajo 

 

26 April 2021

Un mes després els enfrontaments violents a Senegal hem volgut aprofundir en les causes i les conseqüències d'aquest ampli descontentament social, ja que res indica que les protestes no es puguin reactivar. Per això hem comptat amb la ponència de Toti Rovira, tècnic del Fons Català a Senegal; Bombo Ndir, feminista i activista decolonial; i Carlos Bajo, periodista, docent i consultor en comunicació. 

Les protestes ciutadanes a Senegal van començar el 3 de març arran de la detenció del líder opositor Ousmane Sonko. La població, tement que l'actual president, Macky Sall, vulgui perpetrar-se en el poder il·legalment i veient frustrades les seves expectatives de reformes democràtiques i de llibertats, van sortir al carrer a protestar contra el règim autoritari i antidemocràtic senegalès. "Els fets que s'han visibilitzat al març són el símptoma, però hi ha altres coses que s'estan coent que venen de relativament bastant lluny, sobretot des de la reelecció de Macky Sall", apunta Carlos Bajo, "no estem parlant d'un esclat de violència aïllat"

Tots tres ponents han coincidit en els factors que han creat un "caldo de cultiu" per les revoltes. D'una banda hi ha la pèrdua de legitimitat de les institucions, provocat per escàndols de malversació de fons, una mala gestió dels serveis públics, el silenci governamental davant els centenars de morts al mar... De l'altra, hi ha un afebliment dels valors democràtics arran de les detencions d'activistes, repressions a ONGs i moviments socials, i atacs a la llibertat d'expressió. 

Finalment també ha influït la precarització de la vida general de la població. L'atur és molt elevat entre els joves i amb les restriccions durant la pandèmia totes aquelles persones que treballen en l'economia submergida, que són la majoria, s'han vist greument afectades. 

Tot plegat presenta un escenari d'incomoditat, incertesa i desesperació que ha derivat en ràbia. Actualment els carrers ja no cremen ni hi ha violència als pobles i ciutats, però les causes de les revoltes segueixen latents i no només suposa una preocupació pel govern local sinó també per Europa. 

"Qui més perd en aquesta crisi, a part del partit i Macky Sall, és França, perquè un nou govern de l'oposició trencaria llaços amb França i això pot generar un efecte dominó amb els altres 14 països que també hi estan lligats", apunta Toti Rovira, del Fons. 

Bombo Ndir, d'origen senegalès, reafirma aquest fet, ja que assegura que "ens fan creure que tenim independència des del 1960, però seguim depenent de França, que ens dicta el que hem de fer, que té la gestió de la nostra moneda... i les nostres eleccions no són democràtiques perquè cada decisió que es pren a Senegal ha de passar per França"

 

Què passa amb les dones? 

En moments de crisi, les dones són un dels col·lectius més afectats. Les notícies anaven plenes d'articles i reportatges sobre les revoltes, però com ho han viscut les dones? L'activista i mediadora Bombo Ndir apunta que les dones fa temps que reivindiquen el feminisme, però que és quelcom molt silenciat i castigat. "Les dones estem cansades, tenim drets com a dones perquè som portadores de vida, som transmissores de valors, hem d'estar als espais de decisió", explica, ja que "no podem ni canviar una coma de la legislació d'aquest país". 

Ndir ha fet èmfasi en la necessitat d'aconseguir una independència econòmica per part de les dones, lluita dificultada per les restriccions del toc de queda perquè la majoria de dones treballa en el sector informal.

 

Què esperar del futur

És difícil fer pronòstics, però amb unes eleccions previstes per 2024 hi ha un risc potencial d'esclat social en un futur, comptant que no s'està fent cap reforma per millorar les condicions de vida de la població. 

Carlos Bajo ha fet referència a un possible augment de la repressió a organitzacions sense ànim de lucre, però també a l'oportunitat de teixir aliances amb una societat civil que és cada vegada més crítica i que està construint comunitat als barris, als pobles... "Això s'ha convertit en la clau d'aquests moviments socials", comenta. 

 

📷 Freesenegal