General

Josep Maria Solé: "Introduir la variable de drets humans i discapacitat en tots els projectes és imprescindible"

El director de la Fundació Support de Girona participa en les jornades Cooperació, Salut Mental i Discapacitat que es fan l'11 i 12 de març

02 March 2020

Girona i Mataró acullen els dies 11 i 12 de març les jornades sobre Cooperació, Salut Mental i Discapacitat. Seran dues sessions de reflexió i sensibilització dirigides especialment a les institucions públiques i a les entitats privades catalanes que treballen en els sectors de la discapacitat i la salut mental, amb l'objectiu de consolidar una línia d'actuació conjunta i a llarg termini en salut pública i cooperació.

Les jornades són gratuïtes i la inscripció es pot fer en línia (clica aquí)

Josep Maria Solé, director de la Fundació Tutelar Support, és un dels participants en el diàleg «Una nova mirada vers la discapacitat» que es farà en la sessió de l’11 de març a Girona i on conversarà amb Josep Medina, cap de Rehabilitació Funcional de l’Institut Guttmann.

Solé és advocat. Va ser Delegat territorial del Departament de Benestar Social (2000-2004) i és membre de diferents patronats. :En l’àmbit internacional és Membre del Consell d’Administració EASPD i Vice-president del Standing Committee on Inclusive living. Participa activament en els World Congress on adult Guardianship des del 2014.

- En un àmbit molt generalista s'ha associat cooperació a la construcció d’una escola, una potabilitzadora...i l'atenció a les persones sembla que no s'inclogui en el marc general de la població quan es parla de cooperació. És necessària una reflexió general de país en el camp de la salut i la cooperació al desenvolupament que proposa la jornada?
- Som un país molt solidari i es generen moltes iniciatives, per part de molta gent, constantment. Ara bé, també tenim un sentit de la practicitat que ens pot fer caure en la visió immediata i a curt termini que contribueixi al fet que passin per alt qüestions fonamentals. Per mi, introduir la variable de drets humans i discapacitat en tots els projectes és imprescindible, perquè permetrà que serveixin per tothom i, al mateix temps, els fa més sostenibles. Aquesta escola, o aquesta potabilitzadora (normalment associada a algun sistema de distribució o recollida d'aigua) es poden fer amb barreres arquitectòniques, o sense, sense major cost, si des de l'inici del projecte s'han tingut en compte criteris d'accessibilitat i disseny universal. I fer-ho ja no és només una opció, és un deure.

- Des de la fundació que dirigeix treballen tant en l'àmbit de la salut mental com el de la discapacitat i són una organització molt potent amb acció internacional. Per la seva experiència com es tracten discapacitat i salut en els països del Sud? Quines grans diferències hi trobaríem?
- Paradoxalment, és en els països del Sud o països que no situaríem prop dels estàndards del G20 on, al mateix temps, hi ha més mancances quan a inversió en polítiques socials i de salut mental, però és també on més veig que s'aposta perquè les iniciatives que es generin siguin, d'inici, orientades a satisfer el compliment dels drets de les persones amb discapacitat o problemes de salut mental. Puc posar com a exemples, les experiències a Kenya, Ghana, Líban, Armènia i altres, que estan treballant fa temps aplicant el mètode Quality Rights de l'Organització Mundial de la Salut, perquè els sistemes de salut mental s'organitzin i avaluïn la qualitat de la seva actuació en funció del compliment dels drets humans dels usuaris (promoció del vincle terapèutic, eliminació de la coerció i la involuntarietat, reconeixement de la dignitat de la persona i la capacitat jurídica per prendre decisions...). A casa nostra tot just fa unes setmanes vàrem tenir contacte amb l'OMS per començar-ne a parlar.

- Quines són les experiències de Support. Fundació Tutelar de Girona, en el camp de la cooperació al desenvolupament? Expliqui alguns dels projectes que han realitzat.
- Bé, la nostra experiència està més orientada a compartir coneixement, i generar-ne de nou conjuntament, sobre com afrontar els reptes pràctics que suposa la vigència de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, especialment en matèria del reconeixement del dret a la plena capacitat jurídica de totes les persones, independentment de la discapacitat o problema de salut mental que puguin patir, i del seu dret a rebre suport a la presa de decisions (en paraules més planeres, vol dir en com ens carreguem els sistemes tradicionals d'incapacitació i tutela, en els quals hem nascut com organització, per avançar cap a un nou model de suport). També ens interessa la transformació dels sistemes de salut mental perquè abandonin models on s'utilitza la involuntarietat (ingressos hospitalaris, tractaments...) i, al mateix temps, el disseny d'un nou esquema de serveis socials i sanitaris que garanteixi el dret a la vida independent, triant on volen viure i amb qui, i a rebre suports de qualitat que garanteixin la cobertura de les necessitats, però també la plena inclusió social. Aquest és el repte i és mundial. En el marc europeu hi ha moltes iniciatives que ens permeten finançar la innovació en aquest camp, d'aquí projectes com IDECIDE o TOPHOUSE que podeu consultar al nostre web, però també és gràcies als resultats d'aquesta innovació que hem pogut ajudar a aplicar la Convenció i a desenvolupar nous models de suport a companys de països com el Perú i Colòmbia, que tenen legislació més avançada que la nostra en aquesta matèria. No ens considerem una entitat de "cooperació", però estem oberts a cooperar amb tothom, de qualsevol lloc del Món, que busqui la concreció i maximització dels drets humans de les persones amb discapacitat.

- El sistema de salut de Catalunya té mancances però també potencialitats. Quins són els mínims que caldria garantir a tota persona indistintament del lloc on ha nascut o on viu?
- En aquest cas, els mínims malauradament encara estan molt lluny en molts llocs del món. M'agradaria que es guanyés en serveis accessibles i integrats en les comunitats, de proximitat, que permetin treballar la prevenció, que disposin de personal capacitat per detectar i atendre la malaltia des dels primers estadis i amb serveis especialitzats també propers... però el que més m'amoïna a mi és que la condició de persona amb discapacitat de qualsevol tipus, però molt especialment la discapacitat psicosocial, no suposi un gaudiment diferent i de menys qualitat que els altres. De fet, la fórmula de Nacions Unides parla que les persones amb discapacitat tenim el dret a gaudir del més alt nivell possible de salut sense discriminació per motius de discapacitat.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Programa de les Jornades de cooperació, salut mental i discapacitat (clica aquí). 
➡️ Formulari d'inscripció (clica aquí)