RESPOSTA ALS EFECTES DE L’HURACÀ MATTHEW AL SEU PAS PEL CARIB: FASE DE RECONSTRUCCIÓ

Campanya d'emergència tancada

L’huracà Matthew entra avui als Estats Units, després d’haver devastat Haití i haver causat danys materials dramàtics al seu pas per l’Orient de Cuba.

Les principals dades en relació a les afectacions que han sofert els països amb els quals el Fons Català treballa són:

A Haití, segons fonts oficials del Ministeri de l’Interior haitià, la xifra de persones mortes a causa de l’huracà és de 283. L’Estat ha fet una crida a l’evacuació de més d’un milió i mig de persones. “Tota la costa del sud d’Haití, des de la ciutat de Les Cayes a Tiburon, està devastada” ha informat el ministre J. Annik Joseph. Segons l’OMS, hi ha més de 152.000 persones desplaçades a 204 refugis. Més de 29.000 habitatges i infraestructures públiques han estat destruïdes. La destrucció és massiva al departament del Sud. L’accés a la zona afectada continua sent difícil 48 hores deprés del pas de l’huracà, per la qual cosa el balanç dels efectes del Matthew als seu pas per Haití són preliminars.

A Cuba, 900.000 persones han estat evacuades, les necessitats d’urgència de la població més vulnerable (dones embarassades,infants i gent gran) han estat cobertes per les autoritats cubanes. No hi ha hagut cap víctima mortal. Els danys materials a la província de Guantánamo, a l’est de l’illa són quantiosos, particularment als municipis de Maisí, Baracoa i San Antonio del Sur. També hi ha hagut afectacions materials a les zones de muntanya de Santiago de Cuba, Granma i Holguin, segons que informa el diari Granma.

A la República Dominicana, segons que informen les autoritats nacionals i el COE (Centre d’Operacions d’Emergències), l’huracà ha produït 35.019 desplaçats en famílies d’acollida, 794 en refugis oficials, 3.174 habitatges afectats parcialment i de 20 destruïts. Dues persones han perdut la vida a la capital.

Segons ReliefWeb, d’acord amb informes oficials, s’estima que més d’un milió de persones hauran de ser evacuades a la regió afectada.

Sabem que les catàstrofes naturals tenen un impacte en el desenvolupament econòmic i polític i, per tant, cal limitar els factors agreujants que la vulnerabilitat aporta. Combatre-la permet reduir l’ impacte de les catàstrofes associades als fenòmens naturals, també limitar el nombre de víctimes i els danys econòmics. La combinació entre un fenomen natural i la vulnerabilitat dóna com a resultat un desastre.

L’huracà Matthew que ha afectat el Carib és un desastre que se suma a la crisi aguda i sostinguda que pateix Haití (país on encara estem treballant en la reconstrucció arran del terratrèmol de 2010 i la crisi per l’epidèmia del còlera de l’any 2011 i 2012 ). Pel que fa a Cuba, l’orient de l’illa ha patit pèrdues significatives sobretot en infraestructura econòmica, social i habitacional, també en zones on el Fons treballa des de fa anys.

Aquesta situació fa preveure una necessitat important d’inversions per poder recuperar-se dels efectes de l’huracà en un termini mitjà. Després de les tasques d’actuació urgent en la primera fase d’emergència, caldrà fer un important esforç per a la reconstrucció i la rehabilitació dels territoris afectats, des d’un enfocament de prevenció de riscos i desastres i enfortiment de capacitats dels Comités de Protecció Civil.

Partint del mandat municipalista del Fons Català, la identificació i la implementació de la resposta de reconstrucció ha de ser en clau local. Això implica fer èmfasi en la participació dels municipis i les entitats d’aquests països, també com en els mitjans locals per fer front a la postemergència sense deslegitimar els actors locals

L'objectiu és poder garantir al màxim que els recursos arribin oportunament als territoris afectats i amb visió de procés. En aquest sentit, la coordinació amb els actors locals ha de ser directa i les propostes d'ajuda s’han de generar a partir de les necessitats de la població damnificada.

Com ja sabeu, el Fons Català té experiència de treball amb municipis d’aquests països, acompanyant processos de reconstrucció en emergències anteriors i fent èmfasi en la necessitat d’enfortir les estructures de prevenció locals i construir ciutadania activa i institucions locals fortes.

Per això, el Fons Català posa en marxa una campanya d’emergència dins la filosofia de reconstrucció postemergent, per tal de donar suport als esforços que els propis països han començat a dur a terme amb l’acompanyament de la cooperació internacional.

En aquest sentit, fem una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada.