RESPOSTA ALS EFECTES DE L'ERUPCIÓ DEL VOLCÀ FUEGO A GUATEMALA
L’erupció del volcà Fuego a Guatemala deixa al menys 69 persones mortes, però les xifres no són definitives ja que encara resta pendent la revisió de moltes zones afectades. El nombre de desapareguts encara no s’ha pogut determinar, però les xifres es preveuen dramàtiques. Tampoc no hi ha xifres del nombre de refugiats, tot i que els refugis activats estan saturats. Segons dades de la CONRED-Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres es reporten 653 persones ateses en refugis d’Escuintla i Sacatepéquez. Hi ha 3.100 persones evacuades a zones més segures i 1,7 milions de persones afectades per l’erupció volcànica.
La catàstrofe ha assolat el sud del país, on tres comunitats han desaparegut sota tones de cendres. El volcà Fuego, localitzat a 40 km al sud-oest de la capital, va fer erupció el 3 de juny, tot llançant fluxos piroclàstics, lava i cendres (fins a 10 km) que han afectat diferents zones dels departaments de Chimaltenango, Sacatepéquez i Escuintla al sud del país. L’Institut de Sismologia, Vulcanologia, Metereologia i Hidrologia (INSIVUMEH) ha informat que des del 4 de juny es dona per finalitzada l’erupció, tot i que encara cauen cendres en un radi de 20 km del cràter. Aquest Centre ha indicat que cal estar en alerta per a una possible nova erupció. Veus d’aquest Institut informen que, tot i que encara no s’han pogut quantificar els danys materials causats per la catàstrofe, es calcula que hi haurà una crisi de seguretat alimentària provocada per la pèrdua de les collites de blat de moro i cafè, que han quedat reduïdes a cendres en un radi de 5 km al voltant del volcà.
Segons informa El País, la pluja de cendres ha afectat almenys cinc departaments, amb el conseqüent risc de contaminació de les fonts d’aigua potable, i amb el risc de saturació del sistema de drenatge. El president, Jimmy Morales, ha declarat l’estat d’emergència o calamitat a tot el país. Segons Hope-eliefweb, cap de l’Autoritat Nacional de Prevenció de Desastres, el riu de lava ha modificat el seu curs i ha posat en situació de risc altres zones habitades.
Sens dubte, aquesta catàstrofe torna a posar a prova la capacitat de prevenció, planificació i resposta de les autoritats i organismes responsables. El que queda en evidència, com sempre, és que el món local, passada la catàstrofe, és qui ha de liderar la reconstrucció del territori afectat, no només les infraestructures, sinó també el teixit social.
L’objectiu és poder garantir al màxim que els recursos arribin oportunament als territoris afectats i amb visió de procés. En aquest sentit, la coordinació amb els actors locals ha de ser directa i les propostes d’ajuda s’han de generar a partir de les necessitats de la població damnificada.
Així, el Fons Català fa una crida als ajuntaments i institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada.