Legal Centre Lesvos és una entitat que proporciona assessorament i acompanyament legal a les persones en moviment atrapades a l'illa grega de Lesbos. A continuació comparteixen les seves reflexions sobre les vulneracions de drets que es cometen a la zona on treballen. 

Les violacions de drets humans a la frontera greco-turca i, en particular, a les illes "hotspot" com Lesbos, s'estan multiplicant i materialitzant de múltiples maneres. Des de març de 2020, la violència i les devolucions en calent de persones que arriben a Grècia de manera irregular creuant el mar Egeu per demanar asil a Europa s'han convertit en una pràctica sistemàtica que viola greument els drets dels migrants. Per als que aconsegueixen arribar a Lesbos i demanar protecció internacional aquí, les vulneracions de drets es materialitzen amb les condicions de vida inhumanes i degradants imposades als sol·licitants d'asil obligats a residir al camp "temporal" de "recepció i identificació" de Kara Tepe durant períodes de temps incerts (d'uns mesos a diversos anys) i sense accés a serveis mèdics, psicosocials ni jurídics adaptats. 

Aquestes condicions de vida se sumen a les nombroses restriccions de moviment imposades a aquestes persones, les quals es troben atrapades a l'illa i al camp, on estan quasi detingudes sense poder sortir i entrar quan ho desitgen. 

 

.

A més, des de principis de l'any 2020, el Govern grec ha endurit dràsticament i arbitrariament el suport de la UE i el marc legal per l'asil, fet que ha portat, a la pràctica, a una acceleració de l'exàmen de les sol·licituds d'asil, ara sumàries, a una reducció dràstica i perillosa de drets i garanties processals, i a un accés limitat (o impossible) a recursos legals per a les poblacions que sol·liciten asil a Grècia.

Un exemple d'això és la recent decisió unilateral del govern grec el juny de 2021 de considerar a Turquia com a tercer país segur per a 5 noves nacionalitats, incloses les persones afganeses i somalis, a més de les sirianes. Aquesta nova realitat, sumada a les mesures de restricció de moviment injustificades i desproporcionades, han resultat en un accés extremadament complicat a la informació legal i a l'accés a advocats pels sol·licitants d'asil, provocant també un rebuig massiu de persones de certes nacionalitats i un augment de la població indocumentada. Finalment, la criminalització dels migrants per creuar les fronteres i dels solidaris amb els migrants ha augmentat notablement el 2020 i el 2021, fet que també fa que la prestació de suport legal sigui més imprescindible.