• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Ha estat molt lligada a la meva trajectòria personal, als interessos que es desperten en mi durant les diverses etapes viscudes fins ara.

Una etapa com a Infermera, i amb un màster de Cooperació Internacional i Salut Internacional i estades a França i Anglaterra varen ser la porta d’entrada al món de la Cooperació Internacional amb l’ONG “Acción contra el Hambre”. Etapa d’expatriada a països com Suàán, Guinea Conackry i Guatemala i com a tècnica de salut i nutrició a la seu de l'ONG, em van permetre poder desenvolupar i gestionar projectes nutricionals i de salut però també posar en valor la història de vida de cadascú.

Una altra etapa a l’administració pública, tant a nivell autonòmic amb l’ACCD, participant en la valoració de les convocatòries i en la planificació estratègica, com a nivell municipal donant assessorament tècnic, gestionant el pressupost anual, dinamitzant el consell de cooperació i organitzant cursos, formacions i activitats de sensibilització.

D’aquí, vaig iniciar una altra etapa al Consorci d’Acció social de la Garrotxa, on des de fa 10 anys, com a tècnica d’acollida i acompanyament a persones migrades, hi estic desenvolupant projectes relacionats amb la cohesió social i donant suport en aspectes relacionats amb la cooperació Internacional.

Actualment, amb la visió de persona expatriada, amb la de l’administració pública i de l’empresa privada i gràcies a les diferents etapes viscudes, construeixo en paral·lel una altra trajectòria personal i professional posant l’entorn natural com un element clau en el desenvolupament humà i en la salut de les persones.

• Quina implicació té Olot en l'àmbit de la cooperació?

Va néixer amb la creació del Consell municipal de cooperació i solidaritat el 1999 per obeïr a la voluntat de contribuir a una millor coordinació de tots els esforços que diverses ONG i entitats estaven fent en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat, i amb l’objectiu de centralitzar i coordinar aquells aspectes que en referència a aquests temes es plantegessin.

Posteriorment es va iniciar la convocatòria de subvencions i segons la sol·licitud de les entitats o dels ciutadans s'han anat fent accions de sensibilització i denúncia.

També, a través del Fons Català, dona resposta a campanyes d’emergència i d’ajut comunitari. I durant 2 anys s’ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per a desenvolupar formació com un instrument cabdal per ajudar a avançar en la reflexió, el debat i la definició d’una política pública de cooperació al desenvolupament.

Actualment s’ha signat un conveni de col·laboració amb el Fons Català amb l’objectiu de col·laborar més eficaçment en l’articulació d’iniciatives conjuntes.

• Quines previsions teniu per aquest curs vinent en matèria de cooperació?

Actualment la voluntat de l’ajuntament és la de consolidar el canvi de rumb que s’ha iniciat amb el pressupost destinat a cooperació. Gairebé la totalitat d’aquest pressupost sempre ha estat canalitzat a través de la convocatòria municipal de subvencions anual i ara l’ajuntament es vol implicar d’una manera més activa i directa.

D’una banda, per a una aportació econòmica amb major impacte i per a una millor gestió, evitant la dispersió associativa, es pretén coordinar diverses entitats que treballin en xarxa pel mateix projecte a la convocatòria de subvencions, i que aquesta passi a ser plurianual.

I de l’altra, es vol donar més pes al treball conjunt amb el Fons Català, prioritzant aquells projectes que puguin tenir un seguiment per part d’aquesta administració supramunicipal i establint relacions bidireccionals i sostenibles. Es volen crear aliances entre les societats d'origen de la població immigrada resident a Olot amb la societat receptora de la migració, posant en valor les oportunitats dels països en origen. Ja s'ha començat participant amb el projecte “Shababuna” i “Comet” de la convocatòria AMIF, però també impulsant el projecte Inter municipal 3632 (Dones migrades hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària), on no només es pretén un enfortiment de capacitats, sinó d’establir vincles transnacionals directes amb les famílies del País d’origen i les autoritats locals, per tal de millorar la realitat migratòria a nivell familiar i comunitari.

No obstant això, ens queda pendent un Pla estratègic que ens permeti desenvolupar els objectius, prioritats, agents i recursos establerts en la planificació.