• Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Mirant enrere me n’adono que el meu vincle amb la cooperació neix d’algunes experiències que vaig viure en l’adolescència i a casa. Un viatge a l’Índia on, de la mà del Federico Sopeña, l’oncle del meu pare, jesuïta que va passar tota la vida a l’Índia, vaig conèixer la realitat dels adivasis i el treball d’algunes organitzacions locals. 

Estudiar Humanitats em va obrir moltes mirades diferents al món, especialment des d’una perspectiva antropològica i filosòfica. 

Molt motivada però amb poca experiència, vaig arribar a Sant Boi mig per casualitat, just quan iniciava una formació en cooperació cultural i em matriculava a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Sense saber-ho estava obrint els camins que han marcat la meva trajectòria professional fins ara.

Tret d’un breu parèntesi en què vaig ser responsable de formació al Servei Civil Internacional de Catalunya, la meva escola de formació ha estat Sant Boi. Concretament, els companys que m’han fet de mentors, la Cristina Riba i el Manuel Pérez. També, l’Alba Martínez, la Marina Aguilar i l’Andreu Heredero, i companyes d’altres ajuntaments, amb qui hem compartit il·lusió i projectes en els darrers anys.

El món pot canviar però no ho farà sol...i això justament és el que he anat coneixent en els setze anys que faig de tècnica de cooperació, molt especialment a San Miguelito, una petita població a la riba sud del Llac Cocibolca a Nicaragua. 

L’emergència humanitària que va desembocar la guerra a Síria em va enganxar a casa, amb el permís de maternitat. Tot just reincorporar-me, em vaig oferir per desenvolupar l’estratègia municipal d’acollida per a persones refugiades. Sento que va ser una manera de passar a l’acció i de contribuir a fer de Sant Boi una ciutat més acollidora.

Una de les coses que m’han atrapat d’aquesta feina és que has d’estar sempre aprenent i que l’acció s’enfoca a la transformació. M’enriqueix la diversitat de maneres de fer i viure, i em commou el coratge i la valentia de les lluites pels drets humans arreu del món.

Així, i malgrat tots aquests anys en el mateix lloc, ara coordinant l’equip de Cooperació i el de Mediació, intento mantenir viu l’entusiasme per seguir recolzant aquestes lluites i repensar el que fem, sempre des de la complicitat construïda cap a l'horitzó compartit de la justícia.

• Quina implicació té Sant Boi de Llobregat en l'àmbit de la cooperació?

Sant Boi té una política de cooperació consolidada i articulada entorn el compromís pressupostari de destinar-hi, com a mínim, el 0,7% dels ingresos propis. Al llarg dels anys s’ha desplegat amb la la coparticipació i coordinació del teixit associatiu.

Des de 1998, en què es va crear la regidoria de cooperació, aquesta política s’ha assentat. Comptem amb un equip de treball especialitzat en l’àmbit i un calendari d’activitats estable que fa possible que gairebé cada mes de l’any hi hagi una activitat vinculada a la cooperació i a la solidaritat. La més rellevant és el Barrejant, la Trobada de la Solidaritat que es realitza a inicis d’octubre i de la qual ja se n’han celebrat vint-i-set edicions.

La consolidació d’aquestes activitats no es pot entendre sense el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, on participen de manera estable una vintena d’entitats i que es va renovant amb la incorporació de noves. 

A més d’aquest calendari d’activitats, el treball amb els centres educatius és un altre element característic de la política de cooperació municipal. A través de la guia educativa vehiculem diverses propostes d’activitats, alineades amb el Pla Director, que s’executen a demanda dels centres. De fet, l’aposta per l’educació per a la solidaritat és un dels trets identitaris de la cooperació santboiana, i per la qual destinem al voltant del 40% dels recursos.

Els projectes de cooperació, suposen el 40% del pressupost de l’àmbit. A partir del Pla Director al Desenvolupament 2017-2020 vam començar a treballar un nou model de cooperació, prioritzant l’enfocament basat en gènere i drets humans i dibuixant una transició cap a nous espais de cooperació que encara estem explorant. En aquest procés, d’altra banda, la tasca de cooperació realitzada per les entitats ha guanyat empenta, amb una major compromís pressupostari dirigit a projectes on la igualtat de gènere és un factor estratègic.

La tercera pota que caracteriza la política de cooperació santboiana és la de l’acollida a persones refugiades que s’ha estructurat, des dels seus inicis (2015-2016), en tres línies de treball: l’acollida, l’assistència humanitària i l’educació per a la solidaritat. En l’execució d’aquesta política ha estat essencial l’aliança amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i, des del 2022, també amb Creu Roja. A dia d’avui, Sant Boi compta amb cinquanta vuit places dins el programa estatal d’acollida, cinc places complementàries i també un Punt d’Informació i Orientació sobre protecció internacional.

Un element clau en el desenvolupament de la política pública de cooperació ha estat el lideratge polític i la voluntat de treballar els aspectes d’incidència, molt especialment en l’àmbit del dret d’asil i de la defensa de la tasca de les defensores dels drets humans. Fruit d’aquesta implicació es van poder engegar projectes com Ciutats Defensores dels Drets Humans.

• Quines previsions teniu per aquest any 2023 en matèria de cooperació?

El 2023 es presenta intens, amb molta feina per davant i amb algunes incerteses. D’una banda, perquè ens trobem a les portes d’unes eleccions municipals. De l’altre, per com evolucioni la guerra a Ucraïna i els efectes de crisi global que està generant arreu del món.

Malgrat aquestes incerteses, els últims anys hem estat treballant processos de planificació estratègica que aporten un full de ruta: estableixen la missió, la visió, els objectius i les línies prioritàries pels propers anys, tot cercant l’alineament amb l’Agenda 2030 i a partir d’una visió de coherència de polítiques al desenvolupament. Justament, en el Ple d’aquest gener s’ha aprovat per unanimitat el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament que es projecta fins a 2030 i que beu de dos instruments anteriors: el Pla municipal d’acollida a persones refugiades 2022-2026 i el Pla municipal d’Educació i Formació per a la Solidaritat 2021-2026.

Tenim, a més, reptes concrets com són l’acreditació de Sant Boi com a Ciutat del Comerç Just; acompanyar les usuàries del Centre de protecció temporal que al novembre inauguràvem a la ciutat i que gestiona Creu Roja; avançar en la sistematització d’alguns projectes educatius tot intentant cercar maneres de treball més estables i major impacte amb la tasca educativa; donar a conèixer la Maleta dels drets humans...

Onze mesos per davant per desenvolupar una pila de projectes i propostes amb les quals des de Sant Boi intentarem contribuir a la justícia global.