Segons dades de l'Agència de Refugiats de l'ONU, 25,4 milions de persones són avui en dia refugiades. Un refugiat es defineix com aquell que fuig, especialment una persona que fuig a un país estranger o un poder per escapar del perill o la persecució. Aquest 20 de juny tot el món viu el Dia Mundial de les Persones Refugiades, una jornada per reflexionar sobre com combatre l'actual situació i sobre els valors del món a inicis del segle XXI.

L'agència de refugiats de l'ONU estima que cada dos segons una persona s'ha de desplaçar de casa manera forçada a causa de conflictes o persecucions. Els refugiats s'enfronten a reptes relacionats amb la pobresa, l'educació, la llengua, la violència sexual, l'explotació i el tràfic de persones, la salut i molt més. Aquests desafiaments poden persistir més enllà de l'asil polític i el reassentament.

Des de llavors, la guerra, la persecució i el conflicte polític en llocs com Corea del Nord, la República Democràtica del Congo, Cambodja, Iemen, Síria, Veneçuela i altres han creat desenes de milions de refugiats. El 2017, els sol·licitants d'asil van presentar 1,7 milions de noves reclamacions. Els Estats Units, Alemanya i Itàlia van liderar el món en sol·licituds d'asil. A Catalunya, l'any 2017, hi ha hagut 3.925 sol·licituds.

El testimoni de Nadia Ghulam i Hassana Aalia

Però que sent aquell qui s'ha vist forçat a deixar el seu país fugint d'un conflicte? Com de difícil és començar de zero? Com la societat d'acollida pot entendre la situació d'un refugiat en un món saturat d'imatges de conflictes? Què és ser refugiat més enllà d'una definició jurídica?

El Fons Català de Cooperació ha recollit dos testimonis per intentar reflexionar sobre aquestes i altres preguntes.

La Nadia Ghulam va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d'una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i la Nadia va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família. L'any 2006, gràcies a un programa d'assistència internacional arriba a Catalunya, país on viu com a refugiada. Ha escrit tres llibres i una obra de teatre sobre aquest drama dels refugiats.
 

Hassana Aalia és un jove activista sahrauí que va ser condemnat a cadena perpètua pel Marroc per prendre part en els enfrontaments que van tenir lloc l'any 2010 al campament sahrauí de Gdeim Izik. El 2011, i abans de ser condemnat en rebel·lia a cadena perpètua, va establir-se al País Basc. Després de diversos problemes amb la justícia va aconseguir l'estatus de refugiat.

Aalia va visitar Catalunya a l'abril dins del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que organitzen el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, amb la participació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Institut de Drets Humans de Catalunya.