General

Entrevista amb Susanna Sanahujes. Coordinadora de Vacances en Pau

Un total de 450 nens i nenes sahrauís passen l’estiu a poblacions d’arreu de Catalunya gràcies al programa «Vacances en pau»

08 juliol 2019

 «Vacances en pau», és una de les iniciatives de cooperació més participatives de les que es fan al país. L’objectiu és fomentar el benestar dels nens i transmetre la urgència de resoldre de forma justa i definitiva aquest conflicte. En 25 anys, més de 12.000 infants i famílies han participat en aquest projecte de sensibilització política i social organitzat i coordinat pel Ministeri de Joventut de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), la Delegació del Front Polisàrio a Catalunya i les Associacions i ONGD solidàries amb el Poble Sahrauí.

Llegada de los participantes en el programa "Vacances en Pau"

Susana Sanahujes és la coordinadora de «Vacances en pau» que explica la importància d’aquest projecte. 

- Aquest any moltes famílies de Catalunya participen a «Vacances en pau». Com sintetitzaríem els objectius d'aquesta iniciativa? Què es busca? Quins beneficis creu que n'obtenen?
Els objectius els podem diferenciar en dos blocs. D’una banda hi ha uns objectius més humanitaris que són els que beneficien més directament a l’infant. Se’ls treu de la situació de refugi que viuen tot l’any que és especialment dura a l’estiu per les altes temperatures. Ara mateix als campaments tenen més de 40 i «picu» de graus. Venir aquí també els beneficia en tenir accés a una revisió mèdica, tenir accés a una alimentació més variada i conèixer una altra cultura, un altre món. L’estada en famílies els permet veure coses que, fins al moment no havien vist, com els arbres, les muntanyes, el mar o una piscina. També veure que hi ha altres cultures i religions i aprendre idiomes. 
El segon bloc, que també és important, és el de la sensibilització i difusió. «Vacances en pau» ens permet donar a conèixer i explicar la situació del poble sahrauí i conèixer uns infants que ja han nascut en refugi. Malgrat que és un conflicte que té a veure molt amb Espanya i s’hauria de conèixer hi ha molta gent que, segurament d’una forma interessada, el desconeix. És una manera de visibilitzar el conflicte. 

- Una de les virtuts del projecte és la seva extensió a tot el territori. És un nexe/un punt de trobada de tota la solidaritat amb el Sàhara que hi ha a Catalunya?
És un dels projectes més emblemàtics de la solidaritat amb el poble sahrauí perquè és el que més gent implica. Estableix enllaç directe entre aquí i allà i ho fa de persona a persona. A més és un projecte on col·laboren totes les entitats que donen suport a la lluita del poble sahrauí.  No només això sinó que permet que aquesta xarxa d’entitats s’ampliï. Hi ha entitats que han nascut de famílies que han participat a «vacances en família».
- El Fons Català de Cooperació col·labora en projectes d'algunes entitats que participen a «Vacances en pau». Quina és la principal dificultat organitzativa perquè aquestes estades siguin una realitat?
Les principals dificultats són trobar famílies i mitjans econòmics, sobretot via institucions, que financin l’arribada dels nens. Per sort, ens n’anem sortint. 
- Com creu que canvia la percepció que té una família participant a «Vacances en pau» de la situació que es viu al Sàhara Occidental després de l'experiència? 
En general diria que varia totalment. El que seria un projecte individual de dir «jo ajudo a una persona» acaba sent una manera de solidaritat més col·lectiva. Jo destacaria que serveix per conèixer la realitat del poble sahrauí. Més enllà de conèixer la situació d’un infant del tercer món, coneixen què és ser mainada que viu fora del seu país. Un cop coneixen aquesta situació d’injustícia que s’allarga durant més de 44 anys s’hi impliquen molt més. Prova d’això és que més del 70% de les famílies acostumen a repetir i un 50% van a conèixer la realitat als mateixos campaments de refugiats.
- Aquest tipus d’iniciativa augmenten la sensibilitat vers la cooperació?
Sobre la del poble sahrauí segur. En el cas de la resta de cooperació segurament també. Segur que la sensibilitat vers una cooperació col·lectiva creix i, a partir d’aquest cas, es coneixen situacions d’arreu del món que demanen cooperació.
- Catalunya té un percentatge de ciutadans de nacionalitat marroquina important. Han trobat alguna reticència? Han trobat comprensió?
Jo no tinc constància ni de cap acte de rebuig, ni reticència, ni tampoc de simpatia. Jo crec que el que són els ciutadans marroquins o no coneixen aquest programa o ho ignoren. No ha passat ni una cosa ni una altra.