La desigualtat de gènere en la ciència i la tecnologia és una evidència, tot i els esforços de la comunitat internacional per revertir-ho: segons un informe de la UNESCO de 2021, les investigadores al món representen un 33,3% del total (xifra extreta de l'anàlisi de 107 països), mentre que en el sector de la intel·ligència artificial la xifra és encara més baixa, un 22%. 

El món està vivint una transformació tecnològica que està afectant la manera de viure, de treballar i, fins i tot, de pensar de la societat, però les dones encara ocupen un espai minoritari en la presa de decisions i en el motor de canvi, i calen grans esforços per revertir-ho i aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides. 

A tall d'exemple, la UNESCO indica que actualment la presència de dones en posicions tècniques i de lideratge en empreses multinacionals és baixa, i és un patró que es repeteix: a Samsung hi ha un 17% de dones que ocupen rols tècnics i un 6% que ocupa rols de lideratge, Google té un 21% i un 26% respectivament, i Facebook un 23% i un 33%. 

Àfrica: científiques en moviment

Àfrica acostuma a ser el continent oblidat quan parlem de ciència i tecnologia, però això no significa que no hi hagi un teixit de professionals amb molt de potencial per fer recerca i fer front a reptes com el canvi climàtic o la pandèmia de la Covid-19. 

Per fer zoom en aquest escenari, transcendir les xifres globals i conèixer un cas concret, el Fons Català ha parlat amb la biotecnòloga ugandesa Elizabeth Kizito, professora i directora del Departament de Ciències Agrícoles i Biològiques de la Universitat Cristiana de Mukono (Uganda), i integrant de l'Associació de Dones Universitàries. 

Després d'estudiar biotecnologia i fitomillorament (enginyeria genètica) a la universitat, Kizito va tenir l'oportunitat de marxar a Suècia a fer la seva tesi doctoral en agronomia. Uns anys més tard va participar en el programa Women in Science de l'entitat Mujeres por África que li va permetre viatjar a Barcelona i fer una estada de 6 mesos al Centre de Regulació Genòmica. Per accedir a aquest programa cal que "elles presentin un projecte propi que respongui a unes necesistats reals de la comunitat científica i de la població al país d'orígen, no s'han d'adaptar a cap programa establert al centre receptor", explica Anna Fugarola, coordinadora del programa. Aquest fet contribueix a fer que hi hagi un impacte mesurable al país d'origen una vegada la investigadora torna. 

"És importantíssim promoure la ciència i la tecnologia a l'Àfrica, les dones han de ser les protagonistes del procés de passar cap a una economia basada en el coneixement i guiada per la innovació", diu Fugarola. 

L'estudi que va iniciar Kizito a Barcelona, i que segueix mantenint a Uganda actualment, tenia l'objectiu de millorar la capacitat d'obtenir llavors de qualitat d'algunes verdures autòctones, com l'albergínia africana, que són més resistents al canvi climàtic i cobreixen molt bé les necessitats alimentàries de la població. "És un cultiu ràpid, de dos mesos, necessites poc temps perquè creixi, poc terreny i poca aigua", comenta Kizito, "el potencial d'aquesta verdura podria arribar a tota l'Àfrica Subsahariana, més de 8 tones arriben al mercat cada dia, això ens diu com d'important és aquest aliment a la dieta de la gent, però el sistema de llavors encara no està prou desenvolupat" per estar a disposició de tothom. 

"Vull introduir aquestes verdures especialment a les comunitats vulnerables que tenen una agroecologia fràgil, perquè les llavors autòctones es desenvoluparan i resistiran millor que d'altres espècies importades", explica. 

Diferències en l'accés a l'educació

Segons explica Kizito, cada vegada hi ha més dones que s'embarquen en carreres científiques a Uganda, però el gran repte recau en la diferència d'oportunitats que hi ha les zones urbanes i a les rurals: "les noies de les zones rurals sovint es casen molt joves, els falten referents, no tenen accés a internet o electricitat, ha de caminar llargues distàncies per arribar a l'escola o universitat...", comenta.  

Per fer front a aquesta realitat, existeixen col·lectius com l'Associació de Dones Universitàries d'Uganda, de la qual Kizito en forma part, per informal a les noies de les opcions que existeixen a nivell educatiu, acompanyar-les en el procés i fer programes de mentoria, ja que moltes assumeixen uns rols imposats de gènere i desconeixen altres realitats. 

"És evident que si eduques una dona, eduques la nació sencera; una dona empoderada pot alimentar millor la seva família, aconsegueix més recursos... les famílies senceres canvien quan les dones han rebut educació superior", conclou Kizito.