General

Cooperatives de dones al Senegal, llavors de canvi

La Casamance acull un projecte pioner d'articulació d'una xarxa de perímetre agrícoles gestionats per cooperatives de dones

16 març 2023

“Gestionar les hortes ens dona forces per tirar endavant les nostres llars, l’educació dels nostres fills i filles”. Safietou Diatta és una de les més de 1400 dones senegaleses que estan canviant el curs de la història des d’un perímetre agrícola al sud del Senegal, a la Casamance. Aquesta zona del país, molt exposada a l’amenaça de la inseguretat alimentària, especialment en el context actual de pujada de preus dels aliments que colpeja encara més fort els països africans, acull un projecte pioner d’articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles gestionats per cooperatives de dones de diverses comunitats. Després d’anys de cooperació amb el Senegal en clau agrícola, de finançament de pous, tanques i altres infraestructures, les iniciatives no acabaven de tenir continuïtat, mancava un acompanyament real precisament a les persones que portaven a terme tota la feina del conreu de les terres: les cooperatives de dones.

La iniciativa s'executa a través del Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), una entitat local experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere que coneix en detall el context geogràfic, social i econòmic de la zona. A més, compta amb el suport de diversos ajuntaments catalans, a través del Fons Català, i altres actors de la cooperació com l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. A través de la gestió de les hortes es treballen tres eixos principals: el foment de l’agroecologia, la posada en marxa de Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF) i la incidència en el dret de les dones a l’accés de la terra i mitjans de producció. Uns perímetres agrícoles que es transformen en autogestió, apoderament, sobirania, defensa del drets de les dones, autonomia i sostenibilitat. Una xarxa que està activa i que, any rere any, no ha parat de sumar nous perímetres que s’afegeixen al projecte, des de 16 hortes que van començar al 2019, fins a 21 actives actualment. 

Dones sembrant drets 

Segons l’Associació de Dones Juristes del Senegal, només un 1% de les dones tenen accés a la propietat de la terra tot i que representen més de la meitat de la mà d’obra i assumeixen la majoria de la producció agrícola. Malgrat que la constitució del país recull el dret de les dones a accedir als mitjans de producció en igualtat de condicions que els homes, la realitat és molt diferent. Fatoumata Bintou, responsable de gènere de FODDE explica que, “més enllà de les lleis, la tradició i el context sociocultural fan que la realitat sigui una altra”. Bintou és una de les professionals que gestionen la part d’incidència i dret de les dones del projecte. 

Des dels inicis, al 2019, s’ha realitzat un estudi de diagnosi per veure quines eren les principals dificultats que es trobaven les dones a l’hora d’accedir als mitjans de producció, i s’ha generat debat sobre els seus drets a través de formacions i jornades de reflexió. “Hem fet trobades amb diverses autoritats importants de la regió, les dones de les comunitats i també els seus marits, per posar la qüestió sobre la taula”, explica Bintou. 

Fune Ndiaye, presidenta de la CAF de Médina Boudialabou, comenta que segons la tradició, les dones no tenen dret a la terra, o són els pares o són els marits els que les gestionen. “Ens diuen que ja tenim accés a través del pare o del marit i que això ja és suficient”, es lamenta, “però han d’entendre que nosaltres no volem apropiar-nos de la terra, el que volem és treballar-la en les millors condicions per tirar endavant les nostres famílies”. Fins a finals del 2022, FODDE ha organitzat diverses formacions per donar a conèixer els seus drets a les dones de les comunitats i, el darrer any, ha començat a fer formacions específiques de lideratge adreçades a dones i espais de reflexió sobre gènere i masculinitats pels homes. Aquestes trobades han donat molta força a les dones participants, Safietou Diatta, una d’elles, ho corrobora: “Estem en un procés de reflexió i debat amb els nostres marits, perquè, quan jo conreo la terra, qui se’n beneficia? La família, els fills i filles... Llavors quin sentit té que les dones no hi puguem tenir accés?”

Dones sembrant sostenibilitat

“Si les dones tenim bona salut, la família i la comunitat també la tindran”. Fatou Samoura, del perímetre de Médina Boudialabou explica, amb aquesta frase, el benefici principal de l’agroecologia que practiquen amb l’acompanyament de FODDE. La transició a un cultiu més sostenible i respectuós amb l’entorn és un dels principals objectius del projecte. Ourmane Sané, tècnic agrícola de FODDE apunta que treballen els fonaments de l’agroecologia a través d’escoles de formació, acompanyament personalitzat i materials didàctics il·lustrats “per posar al centre l’ésser humà, els animals, el paisatge, l’aigua i la terra”. Aquestes formacions inclouen tot el procés de conreu, des de la preparació del sòl fins a la comercialització del productes. A més, ensenyen les dones que treballen la terra a fer compost i pesticides naturals amb els elements que troben al seu voltant. 

Actualment, gairebé la totalitat de les dones que gestionen els perímetres, més de 1.400, ja han rebut alguna formació al respecte. “Les dones han vist com els seus cultius milloraven amb les pràctiques agroecològiques i això ha fet que poc a poc vagin abandonant la utilització de productes químics”, assegura Abdoul Aziz, coordinador de projecte a FODDE. Les dones dels perímetres ho ratifiquen: “l’agroecologia ens ajuda a nosaltres, però també al nostre negoci, els nostres clients confien en nosaltres perquè saben que el producte que venem és de bona qualitat”, comenta Mariama Gassama, participant del projecte.

infografia producció

Dones sembrant autonomia 

Una de les peculiaritats del projecte són les anomenades Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF), una mena de bancs autogestionats pels grups de dones que els hi facilita l’accés a crèdit. El funcionament és senzill, quan un grup de dones es posen d’acord per formar una CAF, l’entitat els ofereix una formació bàsica d’economia financera per a que tinguin els fonaments principals per poder autogestionar-se. Un cop formades, les dones es reuneixen en assemblea per designar el comitè gestor i decidir el reglament intern, que serà el que marcarà les normes de funcionament com, per exemple, la periodicitat de repartiment de beneficis. A partir d’aquest moment es desenvolupen les reunions periòdiques que es composen de tres operacions: devolució de crèdit, compra d’accions i atorgament de nou crèdit.

“Al principi les dones desconfiaven, perquè creien que els diners no els hi pertanyien, però poc a poc comencen a guanyar confiança”, explica Honorine Marie André, punt focal CAF a FODDE. Actualment, ja hi ha 37 CAFs en funcionament, que mobilitzen més de 200.000 € d’estalvi. El sistema és fàcil i es rep un acompanyament inicial adaptat a les necessitats de cada grup amb l’objectiu que totes les dones hi puguin tenir accés. “Si les dones que volen participar no han pogut anar a l’escola, es fa un acompanyament més llarg, les CAFs ajuden totes les dones a fer activitats, a generar beneficis i a invertir en les seves llars”, conclou André. Mariama Mané, una de les dones que participen a les CAF, comenta que aquest sistema també fa que hi hagi més solidaritat entre les dones: “a vegades els fons s’acaben i hi ha dones que no poden tenir accés a crèdit, aleshores les que han agafat crèdit primer, el retornen i es torna a fer el repartiment”. 

les dades del projecte