Des de quina posició ens relacionem amb l'Àfrica? Des d'on l'expliquem? Des d'on la veiem? L'època colonial ha alimentat gran part del discurs que avui en dia segueix marcant les relacions d'Occident amb el continent. Per aquest motiu, des del Fons hem volgut que dones africanes implicades en la lluita social prenguin aquest espai per explicar la seva visió de la regió i les seves inquietuds. 

Sylvie Luzala, Fatoumata Bintou, Deolinda Francisco, Neneh John, Fatou Nyang i Mariama Sarr viuen en països i contextos diferents, però els uneix la resistència afrofeminista. Elles, tot i ser castigades pel sistema patriarcal, són la columna vertebral de la família i la comunitat, i això els dota d'una mirada global i interseccional de la situació al seu país d'origen i a la regió Subsahariana. Viatgem al Senegal, Gàmbia, República Democràtica del Congo i Moçambic per conèixer l'experiència de sis dones que tenen molt a dir.

SENEGAL

La Fatoumata Bintou, que treballa a l'ONG FODDE, explica que ella espera veure "una Àfrica pròspera amb dones i nenes ben dsenvolupades, apoderades i segures que gaudeixin de tots els seus drets sense discriminació".

"Al Senegal, la majoria de les dones continuen patint el pes de la pobresa i l'analfabetisme de manera desproporcionada; encara són víctimes de greus violacions dels seus drets, fet que no afavoreix el seu ple desenvolupament. Encara pateixen, més que els homes, els efectes de la pandèmia del VIH i moltes encara corren el risc de morir mentre donen a llum. A nivell educatiu, la partitat entre noies i nois, tan deditjada, encara està lluny d'aconseguir-se en els nivells secundari i superior i encara estem esperant un progrés significatiu en termes d'augmentar la presència de dones als camps científics. Econòmicament, els seus esforços estan limitats pel baix nivell dels seus ingressos.

A nivell polític, on s'ha obtingut un progrés significatiu gràcies a l'efecte de la llei sobre la paritat, cal  desenvolupar accions per aconseguir una participació  de qualitat i una representació igualitària a nivell de  l'assemblea nacional i de les comunitats. L'Estat de  Senegal està fent esforços per reduir les desigualtats  entre homes i dones i aconseguir un desenvolupament  sostenible."

GÀMBIA

Al país veí hi tenim a Neneh John, Fatou Nyang i Mariama Sarr de l'equip de WASSU, una organització que treballa en la prevenció de la mutilació genital femenina. 

"El continent africà és probable que segueixi patint corrupció i dictadures militars si els nostres líders corruptes segueixen al poder. 

Gàmbia ha patit dictadures i encara en pateix les conseqüències. La manca d'oportunitats laborals, juntament amb la mala gestió del govern genera un impacte enorme en els i les joves i fa que molts d'ells marxin cap a Europa. No obstant això el país està intentant generar nous llocs de treball així com nous espais de diàleg sobre desenvolupament. A més, cal destacar que el sector turístic és dels que generen més riquesa al país tot i que la Covid-19 no ho posi fàcil. 

Com a dones estem molt contentes de poder contribuir en la fi de la violència masclista i de poder ajudar en la lluita de tot allò que afecta el dret de les dones. La violència masclista és un problema mundial i estem orgulloses perquè treballant-lo a nivell local estem contribuïnt a millorar els drets de les dones com a col·lectiu. "

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO 

Des del país més gran de la regió Subsahariana al bell mig del continent, la Sylvie Luzala, presidenta del Comitè de Gestió de l'ONG Etoile Du Sud, reflexiona sobre el paper de les dones en l'economia i la política del país.

"En el camp de l'economia podem dir que el futur de l'Àfrica en general i de la República Democràtica del Congo (RDC) en particular continua sent desolador. No sabem què passarà demà. 

Al Congo vivim al dia. Els ingressos dels i les treballadores són mediocres. Cada matí, les dones surten de casa sense saber què faran durant el dia. Amb el poc que poden guanyar s'organitzen amb les altres dones per fer el que anomenem 'tontines' que consisteix en donar cada dia una mica del que hem guanyat a una de nosaltres perquè pugui afrontar grans projectes. Actualment és la dona qui gestiona l'economia de la llar. Fan comerços petits, venen al mercat o a la clandestinitat per poder alimentar les seves famílies i satisfer les seves necessitats. 

A les zones rurals, el panorama és encara més macabre perquè hi ha guerres i és la dona la que està al centre de tot, la que ha de fer tot el possible per protegir la seva família de la guerra perquè l'home s'ha d'amagar per no ser forçat a unir-se als grups armats. La dona s'entrega a si mateixa fins al cost de la seva vida (violació, violència, massacre...) per protegir la família. El futur de la RDC és incert, però la llum de l'esperança pot estar a les mans de les dones. 

Des del punt de vista polític, amb el vent de la democràcia fa uns 30 anys, les dones del Congo van poder ascendir una mica als partits polítics, però tot està sent manipulat per les autoritats del partit, majoritariament per homes que volen obtenir escons al parlament i al govern. Però cada vegada són més les veus de les dones a les associacions, la societat civil mostra la seva frustració després de les injustícies de les quals en són víctimes."

MOÇAMBIC

Des de la costa Est, la Deolinda Francisco, professora de portuguès dins el programa de l'organització Amizade Junts amb Moçambic, parla de l'exclusió de la dona en la gestió de la riquesa del país. 

"El futur que s'espera d'Àfrica és un futur desastrós, tot i que és un continent prometedor amb molts recursos naturals i riqueses, riqueses de les quals se n'exclou a les dones a l'hora de decidir com gestionar-les. Les seves idees (de les dones) no serveixen de res, són un tauler en blanc que no pensa amb claredat. 

A Moçambic, el meu país, la dona, tot i participar en diversos fòrums de desenvolupament, segueix sent considerada com un objecte, una màquina de producció per a la criança i la cura de la casa. Per aquest motiu la taxa d'analfabetisme al nostre país és tan alta i perpetua aquesta situació.  

En algunes parts del país, per no dir en tots els països, les dones han sigut víctimes de violència domèstica, víctimes d'abús sexual, matrimonis prematurs..."